El Velódromo i els llums d’escriptori i els aniversaris

Quan vèiem l’edifici Winterthur sabia que havíem arribat a Barcelona. No tinc clar on pensava que érem mentrestant. No sé on pensava que estava aixecat el Corte Inglés de la Diagonal. Terra de ningú. El concepte que uns territoris sempre confronten amb altres no és tan evident com us pot semblar.

Arribàvem a Barcelona en la Vespa amb sidecar, però jo no ho recordo. Jo recordo l’autobús, el BC o el BI, que feia més volta perquè passava per la Satèlite. I més tard el Seat 850 blau matrícula B 2847 C. O potser 4827.

Anàvem a Barcelona a casa de la tia Martina, on va viure la Mercè, la mama, fins que es va casar. Era una casa amb màgia,

Capricis en temps del COVID 19

(AQUÍ, LA VERSIÓ EN CASTELLÀ)

ACTUALITZO: 

El grup @som_cultura i l’Agència @Mortensen van tenir la idea abans que ningú i avui 23 de març llancen una plataforma per facilitar la venda online a les llibreries independents. 
Tothom a comprar, des d’aquest precís instant: Llibreries Obertes

—-

Que confinar-nos no ens tregui els capricis. Perquè els auto-regals que ens fem són el sou d’algú altre. Proposo que els qui podem, els qui aquest mes encara no hem de notar canvis a la butxaca, ens donem un caprici. El que més us agradi, però que el benefici sigui per algú que ho necessita.

Proposo comprar alguna cosa, pagar-la, i anar-la a recollir quan tot plegat es normalitzi. És important pagar-ho ara, i no demanar que ens ho portin a casa (obligant a algú a passejar pel món).

Podeu comprar un xampú a la vostra perruqueria habitual. Podeu comprar llibres. Podeu comprar una bossa, o una peça de roba. Potser col·leccioneu alguna cosa. O podeu comprar unes estovalles, o aquella polsereta que un mira des de l’aparador de la botiga de la cantonada. Podeu comprar el que us doni la gana, però a botigues que s’han vist obligades a tancar. Si compreu llibres, que sigui a llibreries de barri o de poble, i si pot ser d’editorials petites, que són les que més sofriran. Podeu comprar una cosa que compraríeu de manera habitual, o fer una petita bogeria. També us podeu subscriure a un mitjà de comunicació, per cert.

Si compreu roba, sobretot, no ho feu a una d’aquestes grans cadenes que estan anunciant acomiadaments massius.

No val pensar que el mes vinent comprarem el doble. Perquè això no funciona així (el mes vinent ens doldrà a la butxaca fer el doble de despesa que ara), i perquè els petits negocis necessiten els diners ara, i també el mes vinent. A l’abril, si podem, ja comprarem una altra cosa. Ja ens donarem un altre caprici.

Per la meva part, estic enviant correus a les meves dues llibreries de referència. Espero que s’avinguin a la meva proposta de cobrar ara i guardar-me el llibre per quan sigui. I a la meva botiga de roba preferida del poble tenen una bossa que em té el cor robat. Si sou molt pessimistes i teniu por de morir abans que acabi la crisi i deixar el caprici orfe sempre podeu anomenar un hereu o hereva que reculli la compra, i deixar-ho dit la botiguera o el botiguer. L’humor negre que no ens manqui, si us plau. I les (els) qui tenim sort i som privilegiades, compartim-ho. (I també podeu compartir aquest post, és clar)

Cuideu-vos, cuidem-nos.

P.D. Un altre sector tocat és el dels calçots. Es poden cuinar a casa de moltes maneres. Compreu-ne de proximitat.

15 anys pels violadors de la manada

José Ángel Prenda, Ángel Boza, Jesús Escudero, Antonio Guerrero i Alfonso Jesús Cabezuelo han estat condemnats a 15 anys de presó. La justícia ha reconegut, finalment, el que era més que clar: NO va ser abús. Va ser violació. Avui ja han dormit a la presó. Espero que s’hi estiguin tants anys com permeti la llei. Espero que quan els jutgin per l’agressió de Pozoblanco els apliquin la màxima pena possible. Espero que algun dia s’adonin del que han fet, i de com són de miserables. Espero que estiguin passant por, i espero que aquesta por els acompanyi per sempre.

Avui, un cop més, eldiario.es ens ha donat veu. A mi, a Lorena, a Andrea. Gràcies Belén Remacha, gràcies Ana Requena Aguilar. La resta de mitjans: preneu nota. Això és periodisme.

Podeu llegir la notícia clicant sobre la imatge. I feu-la córrer. Feu-nos visibles. Doneu-nos la paraula.
Som moltes, estem per tot arreu. No ens podeu seguir negant.

Al·legacions al #ProtocolMasnou

3 de gener de 2019, quarts d’onze del matí. Acabem d’estrenar any i ja podem començar a comptar: dues denúncies per agressió sexual múltiple, una dona apallissada, i la primera dona assassinada. Un parell d’hores més tard se sap que els violadors  de la manada seguiran en llibertat condicional, tot i estar condemnats a més de 9 anys de presó.

4 de gener de 2019. El Punt publica la notícia que la fiscalia de menors investiga un grup de cinc nens, d’entre 12 i 14 anys, que durant un mes, cada dia, han sotmès i agredit sexualment una nena de 12 amb l’amenaça de difondre una foto seva nua.

Aquest recompte inclou, naturalment, només els casos que coneixem.

A Catalunya l’any 2017 es van denunciar 757 agressions sexuals, una xifra que equival a dues violacions diàries. En el 26% dels casos les víctimes eren menors d’edat. Si s’hi inclouen les denúncies per abusos (1084 casos, i el 32% de les víctimes eren menors), se’n comptabilitzen un total de cinc el dia. Se sap també que no totes les agressions o abusos es denuncien.

És una guerra, la que s’ha de lliurar contra el masclisme i el patriarcat.

Dilluns dia 7 de gener acaba el termini per presentar al·legacions i reclamacions al Protocol d’actuació contra les violències sexistes a les festes populars de la vila aprovat i vigent al Masnou. Jo he presentat les meves aquest matí, a l’OAC.

A les meves al·legacions demano que el protocol d’actuació contra les violències sexistes a les festes populars de la vila elaborat i implementat per l’Ajuntament del Masnou sigui revisat i corregit en la seva totalitat. Cal valorar molt positivament la iniciativa presa pel consistori,

#ProtocolMasnou: Actualizació

El 8 de novembre de 2018 la Junta de Govern Local de l’Ajuntament del Masnou ha aprovat una nova versió del Protocol d’actuació contra les violències sexistes a les festes populars de la vila. El nou text és ara accessible des de la web municipal (Anuncis – Edictes E-Tauler). També es pot consultar al departament d’Igualtat de l’Ajuntament del Masnou, carrer Roger de Flor, 23, de dilluns a divendres de 8.30 a 14.00 hores. O el podeu descarregar aquí.

Fins al 7 de gener de 2019 tothom pot presentar les al·legacions i reclamacions que consideri convenients.

Aquestes al·legacions i reclamacions s’han de presentar per escrit,

El Masnou: Un protocol municipal contra les violències sexuals que qüestiona les víctimes (epíleg)

Els drets (i els deures) de la ciutadania

 

(Aquesta és la quarta entrega d’un post que comença aquí)

La crítica ha de ser sempre constructiva. Per això, la meva primera reacció en llegir el protocol (la setmana que es va fer públic) va ser fer-ne una correcció ortogràfica i d’estil  i una altra dels continguts,  i enviar-les per correu electrònic a la Regidoria d’Igualtat. Totes dues correccions van ser fetes des de la meva posició de ciutadana del Masnou. Passats uns dies vaig rebre resposta agraint els meus suggeriments i afirmant que es tindrien en compte. També em van explicar que per ser modificat el protocol ha de tornar a passar per la comissió tècnica, per l’Equip de Govern i per la Junta de Govern. Passat un mes el document original, amb totes les seves errades, seguia penjat a la web del consistori. Aquests dies ha desaparegut i costa més de trobar, però és només perquè s’està renovant la web i el trasllat d’informació i documentació s’està fent a poc a poc. Entenc que el treball administratiu té els seus ritmes, i entenc que els canvis en documents oficials requereixen uns certs procediments. Però com a ciutadana em molesta llegir un document tan mal redactat. Com a dona m’espanta i m’ofèn llegir alguns dels continguts del document. I així ho he comunicat (també per correu electrònic) a la Regidoria d’Igualtat.

 

El periodisme ha de vigilar el poder

Ho diu Iñaki Gabilondo. I aquesta ha estat la intenció del reportatge que queda tancat amb aquest epíleg. He recopilat informació, i he mirat d’exposar-la de manera endreçada. Òbviament ho he fet des d’un determinat punt de vista, i hi ha opinió. Però el reportatge com a gènere permet abocar opinió. De punt de vista n’hi ha sempre. Les institucions han de vetllar pel benestar de la ciutadania. Els ajuntaments han de vetllar pel benestar i la seguretat de la ciutadania. El Protocol d’actuació contra les violències sexistes a les festes de la vila que ha activat l’Ajuntament del Masnou no compleix aquest objectiu. S’ha fet malament, i han fallat  tots els (presumptes) mecanismes de control. El periodisme ha de denunciar aquestes errades. Potser així les institucions, sabent-se vigilades, posaran més cura en el que fan.

Totes les vegades que he contactat o he intentat contactar amb les persones citades al reportatge per obtenir informació (regidors, regidores, treballadors i treballadores de l’ajuntament) m’he presentat com a periodista, i he informat que la meva intenció era obtenir informació per escriure un reportatge.

 

 

Si t’ha interessat aquesta entrada, pots seguir llegint:

El Masnou: Un protocol municipal contra les violències sexuals que qüestiona les víctimes (prèvia)

El Masnou: Un protocol municipal contra les violències sexuals que qüestiona les víctimes (primera part)

El Masnou: Un protocol municipal contra les violències sexuals que qüestiona les víctimes (segona part)

El Masnou: Un protocol municipal contra les violències sexuals que qüestiona les víctimes (tercera part)