Lidia Cordero Triay

Vídeo: Entrevista a eldiario.es #Rompiendoelsilencio

Que un diari tingui un espai dedicat a denunciar la violència masclista, que gairebé de manera diària publiqui articles que parlen de feminisme i que tingui interès a tractar temes des d’una perspectiva de gènere no és gens habitual. En realitat, és excepcional. El digital eldiario.es ho fa. I som moltes les dones que hem decidit contactar amb ells per tal de fer pública la nostra història.

Aquesta entrevista es va publicar el 18 de març de 2018. M’agrada molt. Estic molt contenta d’haver-ho fet, i he de donar les gràcies a Ana Requena, que m’ho va fer molt fàcil, i a Alejandro Navarro Bustamente, Sònia Calvó i Sandra Vicente, que sense conèixer-me gens van gravar i muntar un vídeo que és cent per cent jo.

El que més m’han dit aquests dies és que sóc molt valenta. A mi no m’ho sembla. Ser valenta vol dir “afrontar perills sense por”. A mi em fan por els carrers foscos i solitaris, a vegades. O entrar a un ascensor amb un desconegut. I els portals foscos, o els vagons buits. Però que tothom sàpiga que vaig patir una agressió sexual no me’n fa gens. Ni mica. Zero. I l’objectiu d’explicar-me, de publicar el meu cas és infinitament més reivindicatiu que auto curatiu. L’objectiu és sacsejar consciències, obrir ulls, generar incomoditat entre els qui no volen saber. Fer entendre que ignorar-nos i negar-nos és protegir els agressors. L’objectiu que se sàpiga, que sóc jo, que som moltes, i que estem per tot arreu. Compartiu-lo, feu-lo córrer. Que el nostre silenci no els protegeixi. Els agressors també són molts, i també estan por tot arreu.

Que un periódico tenga un espacio dedicado a denunciar la violencia machista, que casi a diario publique artículos que hablan de feminismo, y que tenga interés en tratar temas desde una perspectiva de genero no es nada habitual. En realidad es excepcional. El digital eldiario.es lo hace. Y somos muchas las mujeres que hemos decidido contactar con ellos con el fin de hacer pública nuestra historia.

Esta entrevista que se publicó el 18 de marzo de 2018. Me gusta mucho. Estoy muy contenta de haberla hecho, y quiero dar las gracias a Ana Requena, que me lo puso muy fácil, y a Alejandro Navarro Bustamente, Sònia Calvó y Sandra Vicente, que sin conocerme de nada gravaron y montaron un vídeo que es cien por cien yo.

Estos días me han dicho mucho que soy muy valiente. A mi no me lo parece. Ser valiente quiere decir “afrontar peligros sin miedo”. A mi me dan miedo las calles oscuras y solitarias. O entrar en un ascensor con un desconocido. También los portales oscuros y los vagones vacíos. Pero que el mundo entero sepa que sufrí una violación no me da miedo. Nada. Cero. Y el objetivo de explicarlo públicamente es infinitamente más reivindicativo que autocurativo. El objetivo es remover consciencias, abrir ojos, generar incomodidad entre quienes no quieren saber. Explicar que ignorarnos y negarnos a nosotras es proteger a los agresores. El objetivo es que se sepa, que soy yo, que somos muchas, que estamos por todas partes. Compartidla. Que corra. Que nuestro silencio no le proteja. Los agresores también son muchos, y también están por todas partes.

Anuncis
Feminista Ilustrada

Justificar per amor a l’art

Imma Sust es pregunta a un article que publica a El Periódico on acaba l’artista i comença el monstre. Es pregunta si com espectadora ha de deixar de gaudir de les pel·lícules de Woody Allen. Afegeix que –fins ara– ningú ha retret mai res a Roman Polansky, i tothom sap que va violar una nena de tretze anys. Com si el fet que durant tots aquests anys s’hagi ignorat i perdonat la indignitat de Polansky justifiques la indignitat d’Allen, Tarantino, Affleck, Weinstein i companyia.

Imma Sust afegeix que, mira, vés, Bette Davis i Joan Crawford eren unes mares espantoses a la vida real, i ningú no les qüestiona com a actrius. Unes són males mares, altres agressors sexuals. Qui no té un all té una ceba. Continue reading →

Bon any nou

Per inciar l’any comparteixo aquest post del blog Publizia, de Chiqui de la Fuente. Aquest anunci d’IBM compleix 40 anys. Pels qui vàrem neixer abans de 1978, pensar-hi i comparar fa una mica de vertígen!

Molt bon any a tothom.

 

IBM: “Presentamos el extraordinario sistema de computación IBM 5110. Menos de 18.000 dólares (17.000 euros). Publicidad de 1978.

a través de IBM — publizia

Imatge capçalera: Consentidos

 

Els cinc acusats de violar una dona durant els Sanfermines de 2016. Es fan dir 'la manada'

Per al·lusions. Dedicat a tothom qui opina sobre les víctimes d’agressions sexuals.

Jo vaig pensar que em matarien. Quan aquells dos paios em van obligar a pujar al cotxe i em van obligar a despullar-me, jo vaig pensar que al final, quan acabessin, em matarien. Perquè passa a les pel·lícules, que els dolents maten a qui els ha vist la cara per tal que no els puguin delatar. I és una mica absurd posar-se a pensar en el que passa a les pel·lícules, però quan dos paios t’obliguen a pujar a un cotxe i t’obliguen a despullar-te, la vida es converteix en una cosa molt absurda, i molt bèstia.

No em vaig queixar, ni vaig plorar, ni vaig dir que no, mentre era al cotxe amb aquells dos paios, nua. Perquè tenia molta por que em matessin, però no volia que em fessin mal. Quina bajanada tenir por que em fessin mal si m’havien de matar. Però no em vaig defensar ni em vaig resistir, ni vaig dir que no, perquè no volia que em fessin mal i no em volia morir. Vaig tancar els ulls i em veia a mi mateixa com si no fos jo. Com si m’estigués tornant boja. Continue reading →

“La lectura de la prensa se encuentra a la baja en casi todo el mundo”

Avui fa vint-i-quatre anys que es publicava aquest article a la versió en paper -no n’hi havia altre- del diari El País.

Algunes conclusions ràpides:

  • La crisi del periodisme és anterior a internet. I també molt anterior a la crisi econòmica.
  •  A Europa es va a un altre ritme, més lent. Aleshores, i ara.
  • Es vaticinava la fi del paper, i es qüestionava la capacitat de les xarxes per transportar la informació.
  • No es qüestionava que la informació no fos de pagament. En tot cas, la possibilitat de pagar segons consum.
  • No es diu res de com havia d’afectar tot plegat al contingut.

El mateix dia es publicava el text titulat “Una información muy personal“, i signat també per José F. Beaumont.

Aniversari de la primera edició en línia del New York Times

El 9 de juny de 2017 va fer 23 anys que es va activar la primera edició en línia de The New York Times:

 The New York Times Company and America Online started a service yesterday to give computer users access to an electronic data base of articles and information from The New York Times.

Actualment el nombre de subscriptors digitals està per sobre del milió nou-cents mil, i supera els 75 milions de dòlars d’ingressos per aquest concepte.

Presentació del @DiariJornada

El dijous 25 de maig s’ha presentat a Barcelona un nou diari, que tindrà la primera portada a la tardor: Jornada. Han parlat com a convidats Isabel-Clara Simó, periodista i escriptora, Xavier Giró, professor de periodisme polític a la UAB i Martxelo Otamendi, director del diari basc Berria. Com a representant del nou mitjà la seva directora, Laia Altarriba. L’escenari escollit ha estat Coopolis, a Can Batlló.

 

Continue reading →