Entrades de LidiaCCTT

http://about.me/lidiacordero
Feminista Ilustrada

Justificar per amor a l’art

Imma Sust es pregunta a un article que publica a El Periódico on acaba l’artista i comença el monstre. Es pregunta si com espectadora ha de deixar de gaudir de les pel·lícules de Woody Allen. Afegeix que –fins ara– ningú ha retret mai res a Roman Polansky, i tothom sap que va violar una nena de tretze anys. Com si el fet que durant tots aquests anys s’hagi ignorat i perdonat la indignitat de Polansky justifiques la indignitat d’Allen, Tarantino, Affleck, Weinstein i companyia.

Imma Sust afegeix que, mira, vés, Bette Davis i Joan Crawford eren unes mares espantoses a la vida real, i ningú no les qüestiona com a actrius. Unes són males mares, altres agressors sexuals. Qui no té un all té una ceba. Continue reading →

Anuncis

Bon any nou

Per inciar l’any comparteixo aquest post del blog Publizia, de Chiqui de la Fuente. Aquest anunci d’IBM compleix 40 anys. Pels qui vàrem neixer abans de 1978, pensar-hi i comparar fa una mica de vertígen!

Molt bon any a tothom.

 

IBM: “Presentamos el extraordinario sistema de computación IBM 5110. Menos de 18.000 dólares (17.000 euros). Publicidad de 1978.

a través de IBM — publizia

Imatge capçalera: Consentidos

 

Els cinc acusats de violar una dona durant els Sanfermines de 2016. Es fan dir 'la manada'

Per al·lusions. Dedicat a tothom qui opina sobre les víctimes d’agressions sexuals.

Jo vaig pensar que em matarien. Quan aquells dos paios em van obligar a pujar al cotxe i em van obligar a despullar-me, jo vaig pensar que al final, quan acabessin, em matarien. Perquè passa a les pel·lícules, que els dolents maten a qui els ha vist la cara per tal que no els puguin delatar. I és una mica absurd posar-se a pensar en el que passa a les pel·lícules, però quan dos paios t’obliguen a pujar a un cotxe i t’obliguen a despullar-te, la vida es converteix en una cosa molt absurda, i molt bèstia.

No em vaig queixar, ni vaig plorar, ni vaig dir que no, mentre era al cotxe amb aquells dos paios, nua. Perquè tenia molta por que em matessin, però no volia que em fessin mal. Quina bajanada tenir por que em fessin mal si m’havien de matar. Però no em vaig defensar ni em vaig resistir, ni vaig dir que no, perquè no volia que em fessin mal i no em volia morir. Vaig tancar els ulls i em veia a mi mateixa com si no fos jo. Com si m’estigués tornant boja. Continue reading →

“La lectura de la prensa se encuentra a la baja en casi todo el mundo”

Avui fa vint-i-quatre anys que es publicava aquest article a la versió en paper -no n’hi havia altre- del diari El País.

Algunes conclusions ràpides:

  • La crisi del periodisme és anterior a internet. I també molt anterior a la crisi econòmica.
  •  A Europa es va a un altre ritme, més lent. Aleshores, i ara.
  • Es vaticinava la fi del paper, i es qüestionava la capacitat de les xarxes per transportar la informació.
  • No es qüestionava que la informació no fos de pagament. En tot cas, la possibilitat de pagar segons consum.
  • No es diu res de com havia d’afectar tot plegat al contingut.

El mateix dia es publicava el text titulat “Una información muy personal“, i signat també per José F. Beaumont.

THE MEDIA BUSINESS; Times Begins On-Line News

El 9 de juny de 2017 va fer 23 anys que es va activar la primera edició en línia de The New York Times:

 The New York Times Company and America Online started a service yesterday to give computer users access to an electronic data base of articles and information from The New York Times.

Actualment el nombre de subscriptors digitals està per sobre del milió nou-cents mil, i supera els 75 milions de dòlars d’ingressos per aquest concepte.

Presentació del @DiariJornada

El dijous 25 de maig s’ha presentat a Barcelona un nou diari, que tindrà la primera portada a la tardor: Jornada. Han parlat com a convidats Isabel-Clara Simó, periodista i escriptora, Xavier Giró, professor de periodisme polític a la UAB i Martxelo Otamendi, director del diari basc Berria. Com a representant del nou mitjà la seva directora, Laia Altarriba. L’escenari escollit ha estat Coopolis, a Can Batlló.

 

Continue reading →

No són les xarxes socials, estúpid

El món està ple de dones que pel fet de ser dones han de conviure amb comentaris sobre la mida dels seus pits. El món està ple d’homes que expliquen a dones a qui no coneixen de res coses que els farien amb la llengua. El món està ple de dones que pel fet de ser dones han de sentir-se dir el que alguns consideren grolleries, i jo considero agressions. També hi ha els acudits masclistes, o que ens expliquin com n’estem d’equivocades, l’alguna cosa hauràs fet, el vigila, no vagis sola, i bla, bla, bla.

El món també està ple de persones discapacitades a qui un munt d’homes i dones tractem amb condescendència, rebuig i/o pena. Continue reading →