(AQUÍ, LA VERSIÓ EN CASTELLÀ)
ACTUALITZO:
El grup @som_cultura i l’Agència @Mortensen van tenir la idea abans que ningú i avui 23 de març llancen una plataforma per facilitar la venda online a les llibreries independents.
Tothom a comprar, des d’aquest precís instant: Llibreries Obertes
—-
Que confinar-nos no ens tregui els capricis. Perquè els auto-regals que ens fem són el sou d’algú altre. Proposo que els qui podem, els qui aquest mes encara no hem de notar canvis a la butxaca, ens donem un caprici. El que més us agradi, però que el benefici sigui per algú que ho necessita.
Proposo comprar alguna cosa, pagar-la, i anar-la a recollir quan tot plegat es normalitzi. És important pagar-ho ara, i no demanar que ens ho portin a casa (obligant a algú a passejar pel món).
Podeu comprar un xampú a la vostra perruqueria habitual. Podeu comprar llibres. Podeu comprar una bossa, o una peça de roba. Potser col·leccioneu alguna cosa. O podeu comprar unes estovalles, o aquella polsereta que un mira des de l’aparador de la botiga de la cantonada. Podeu comprar el que us doni la gana, però a botigues que s’han vist obligades a tancar. Si compreu llibres, que sigui a llibreries de barri o de poble, i si pot ser d’editorials petites, que són les que més sofriran. Podeu comprar una cosa que compraríeu de manera habitual, o fer una petita bogeria. També us podeu subscriure a un mitjà de comunicació, per cert.
Si compreu roba, sobretot, no ho feu a una d’aquestes grans cadenes que estan anunciant acomiadaments massius.
No val pensar que el mes vinent comprarem el doble. Perquè això no funciona així (el mes vinent ens doldrà a la butxaca fer el doble de despesa que ara), i perquè els petits negocis necessiten els diners ara, i també el mes vinent. A l’abril, si podem, ja comprarem una altra cosa. Ja ens donarem un altre caprici.
Per la meva part, estic enviant correus a les meves dues llibreries de referència. Espero que s’avinguin a la meva proposta de cobrar ara i guardar-me el llibre per quan sigui. I a la meva botiga de roba preferida del poble tenen una bossa que em té el cor robat. Si sou molt pessimistes i teniu por de morir abans que acabi la crisi i deixar el caprici orfe sempre podeu anomenar un hereu o hereva que reculli la compra, i deixar-ho dit la botiguera o el botiguer. L’humor negre que no ens manqui, si us plau. I les (els) qui tenim sort i som privilegiades, compartim-ho. (I també podeu compartir aquest post, és clar)
Cuideu-vos, cuidem-nos.
P.D. Un altre sector tocat és el dels calçots. Es poden cuinar a casa de moltes maneres. Compreu-ne de proximitat.
LidiaCCTT 