Donald Trump irrita a Nancy Sinatra

Donald Trump irrita a Nancy Sinatra

La hija del genial ‘crooner’ ha criticado que bailara “My way”

La lista de los artistas que no han querido relacionarse con Donald Trump es pública, y larga: Beyoncé, Elton John, Bruno Mars, Katy Perry, Justin Timberlake, Garth Brooks … el italiano Andrea Bocelli se lo estuvo pensando, pero una campaña en Twitter con el hashtag #BoycottBocelli le quitó las ganas.

Cualquiera pensaría que con tanto ‘no, gracias’ al ya presidente de los Estados Unidos le iba a dar un poco de bajón. O no. Continue reading →

Anuncis

Agatha Christie, mucho más que una escritora

El pasado 12 de enero se cumplieron 41 años de la muerte de Agatha Christie. Cuando se oye su nombre, lo primero que se recuerda es alguno de los títulos de las más de 60 novelas que publicó, o sus archifamosos personajes Hércules Poirot y Miss Marple. Pero hay más razones para recordar a la escritora.

UNA VIDA POCO CONVENCIONAL

Desde pequeña su madre la animó a practicar actividades que probablemente en esa época se consideraban poco apropiadas para una señorita: nadar en el mar, navegar o caminar por los páramos del Parque Nacional de Dartmoor, en el Reino Unido. En 1911 la llevó a París para que pudiera volar en aeroplano. Con su primer marido, Archibald ‘Archie’ Christie, viajó durante 1922 por Sudáfrica, Australia, Nueva Zelanda y Hawái. De esa aventura sacó la escritora una gran afición por el surf. Continue reading →

San Silvestre El masnou 2016

San Silvestre o Cursa dels Nassos: despedir el año corriendo

En Brasil la tradición se remonta a 1925, y en Catalunya la más antigua es la de El Masnou

La San Silvestre Vallecana y la Cursa dels Nassos son las más multitudinarias

La culpa de todo la tiene un periodista: Cásper Líbero (Brasil, 1889-1943). Líbero estaba en París (Francia) la madrugada del 1 de enero de 1925 y fue testigo de una carrera nocturna. Apasionado de los deportes, se llevó la idea a casa y el 31 de diciembre de ese mismo año se corrió en Sâo Paulo (Brasil) la primera San Silvestre de la historia. Tuvo 146 inscritos, aunque solo 60 lograron clasificarse: quedaban fuera de carrera quienes llegaban a más de cinco minutos del ganador. Alfredo Gomes, fue el vencedor: 6,2 km recorridos en 23 minutos 10 segundos. Algunas fuentes cuentan que Gomes era futbolista y otras, que era electricista y que trabajaba para la compañía telefónica.

UN POCO DE HISTORIA

Hasta 1944, la participación estuvo restringida a hombres de nacionalidad brasileña, a excepción de Heitor Blasi, italiano afincado en Brasil desde 1920, que venció la prueba en dos ocasiones (1927 y 1929). En 1945 la prueba se internacionalizó, y en 1975 se abrió la participación a mujeres. Continue reading →

Periodisme: La crisi de credibilitat i els silencis periodístics de la Transició (I)

Albert Sáez ha treballat a Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio, El Observador i al diari Avui. Entre 2006 i 2008 va ser Secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, i entre 2008 i 2010 va ser president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Des del 2010 és director adjunt d’El Periódico. Col·labora de manera habitual a les tertúlies radiofòniques del Matí de Catalunya Ràdio, i és professor de Sociologia de la comunicació a la universitat Ramon Llull.

Albert Sáez no considera que la crisi econòmica sigui la causant de la crisi de credibilitat. Explica que va tenir un cap que deia que “els mitjans són l’instrument de l’oligarquia financera per domesticar els polítics”. I per tant – diu- és innegable que la debilitat econòmica comporta més risc d’intervenció”.   

Però afegeix que la manca de credibilitat de la premsa té altres motius:

“La crisi és molt intensa i té moltes causes diferents. Quan van sortir centenars de milers de persones al carrer el 15M cridant “No ens representen, no diuen la veritat”, ens estaven retratant. Els periodistes i els mitjans hem perdut el monopoli de la informació i dels canals. Continue reading →

Saül Gordillo és el nou director del grup d’emissores de Catalunya Ràdio

Jo vaig tard (estic d’exàmens) i tothom n’ha parlat ja molt. Aquí teniu l’entrada que va fer ell mateix al seu blog ahir dissabte. Aquí, la notícia oficial del nomenament, a la web de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. I aquí la notícia publicada al diari Ara, i a El Periódico. En el poc probable cas que algú no sabés la notícia, o no sabés qui és Saül Gordillo, un cop visitats tots aquests enllaços haurà fet un mini- màster, i encara té l’opció de seguir buscant a google.

També és interessant veure i escoltar l’entrevista que li va fer Mònica Terribas al programa El matí de Catalunya Ràdio. Més que una entrevista, s’ha de dir, és un espai de presentació oficial i declaració d’intencions. Diu que com a nou responsable de l’emissora vol “aprofundir a la manera d’arribar a nous públics, d’arribar-hi de manera diferent, per canals nous, de manera més atractiva”. Com no deu voler espantar ningú, afegeix: “reinventar-nos sent molt fidels al que ha fet aquesta casa i ha fet el conjunt de la Corporació durant tots aquests anys d’èxit” Continue reading →

Micromachismos, o “esto de la casa lo lidera ella”

Entrevistan en la radio a niños y niñas a los que diagnosticaron de diabetes cuando eran muy pequeños. Explican cómo afecta o no la enfermedad a su cotidianidad, cómo se controlan. Hablan de cómo debe involucrarse la escuela, sobre todo cuando son muy pequeños y por tanto poco conscientes de su problema. También entrevistan a los padres, preguntan cómo vivieron el diagnóstico. Todo muy correcto, hasta que la presentadora del programa pregunta quién se ocupa en casa de controlarlo todo, de las visitas al médico. Uno de los padres responde. “Esto lo lidera ella”, refiriéndose, claro está, a su mujer. Lo lidera. A continuación intenta explicar Continue reading →

Trobar-li defectes a tot no és una obligació

Ens queixem molt, i molt sovint. I no em refereixo als qui tenen raons sobrades i de pes per fer-ho. Faig referència a les queixes petites, miserables, una mica exagerades o directament estúpides dels qui es queixen per costum i gairebé sense pensar. Tinc companys a la universitat que es queixen quan ens posen com a deures llegir un llibre. Ho juro. Pel que sembla, la línia de Rodalies que passa pel meu poble funciona més que malament. Però per raons que no acabo d’entendre, al llarg dels tres anys que fa que visc aquí no he arribat tard a la feina ni un sol dia. Mai.

Els avions de les línies aèries ‘low cost’ són petits, els seients incòmodes, Continue reading →