Donald Trump irrita a Nancy Sinatra

Donald Trump irrita a Nancy Sinatra

La hija del genial ‘crooner’ ha criticado que bailara “My way”

La lista de los artistas que no han querido relacionarse con Donald Trump es pública, y larga: Beyoncé, Elton John, Bruno Mars, Katy Perry, Justin Timberlake, Garth Brooks … el italiano Andrea Bocelli se lo estuvo pensando, pero una campaña en Twitter con el hashtag #BoycottBocelli le quitó las ganas.

Cualquiera pensaría que con tanto ‘no, gracias’ al ya presidente de los Estados Unidos le iba a dar un poco de bajón. O no. Continue reading →

Anuncis

Agatha Christie, mucho más que una escritora

El pasado 12 de enero se cumplieron 41 años de la muerte de Agatha Christie. Cuando se oye su nombre, lo primero que se recuerda es alguno de los títulos de las más de 60 novelas que publicó, o sus archifamosos personajes Hércules Poirot y Miss Marple. Pero hay más razones para recordar a la escritora.

UNA VIDA POCO CONVENCIONAL

Desde pequeña su madre la animó a practicar actividades que probablemente en esa época se consideraban poco apropiadas para una señorita: nadar en el mar, navegar o caminar por los páramos del Parque Nacional de Dartmoor, en el Reino Unido. En 1911 la llevó a París para que pudiera volar en aeroplano. Con su primer marido, Archibald ‘Archie’ Christie, viajó durante 1922 por Sudáfrica, Australia, Nueva Zelanda y Hawái. De esa aventura sacó la escritora una gran afición por el surf. Continue reading →

San Silvestre El masnou 2016

San Silvestre o Cursa dels Nassos: despedir el año corriendo

En Brasil la tradición se remonta a 1925, y en Catalunya la más antigua es la de El Masnou

La San Silvestre Vallecana y la Cursa dels Nassos son las más multitudinarias

La culpa de todo la tiene un periodista: Cásper Líbero (Brasil, 1889-1943). Líbero estaba en París (Francia) la madrugada del 1 de enero de 1925 y fue testigo de una carrera nocturna. Apasionado de los deportes, se llevó la idea a casa y el 31 de diciembre de ese mismo año se corrió en Sâo Paulo (Brasil) la primera San Silvestre de la historia. Tuvo 146 inscritos, aunque solo 60 lograron clasificarse: quedaban fuera de carrera quienes llegaban a más de cinco minutos del ganador. Alfredo Gomes, fue el vencedor: 6,2 km recorridos en 23 minutos 10 segundos. Algunas fuentes cuentan que Gomes era futbolista y otras, que era electricista y que trabajaba para la compañía telefónica.

UN POCO DE HISTORIA

Hasta 1944, la participación estuvo restringida a hombres de nacionalidad brasileña, a excepción de Heitor Blasi, italiano afincado en Brasil desde 1920, que venció la prueba en dos ocasiones (1927 y 1929). En 1945 la prueba se internacionalizó, y en 1975 se abrió la participación a mujeres. Continue reading →

Periodisme: La crisi de credibilitat i els silencis periodístics de la Transició (I)

Albert Sáez ha treballat a Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio, El Observador i al diari Avui. Entre 2006 i 2008 va ser Secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, i entre 2008 i 2010 va ser president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Des del 2010 és director adjunt d’El Periódico. Col·labora de manera habitual a les tertúlies radiofòniques del Matí de Catalunya Ràdio, i és professor de Sociologia de la comunicació a la universitat Ramon Llull.

Albert Sáez no considera que la crisi econòmica sigui la causant de la crisi de credibilitat. Explica que va tenir un cap que deia que “els mitjans són l’instrument de l’oligarquia financera per domesticar els polítics”. I per tant – diu- és innegable que la debilitat econòmica comporta més risc d’intervenció”.   

Però afegeix que la manca de credibilitat de la premsa té altres motius:

“La crisi és molt intensa i té moltes causes diferents. Quan van sortir centenars de milers de persones al carrer el 15M cridant “No ens representen, no diuen la veritat”, ens estaven retratant. Els periodistes i els mitjans hem perdut el monopoli de la informació i dels canals. Continue reading →

Saül Gordillo és el nou director del grup d’emissores de Catalunya Ràdio

Jo vaig tard (estic d’exàmens) i tothom n’ha parlat ja molt. Aquí teniu l’entrada que va fer ell mateix al seu blog ahir dissabte. Aquí, la notícia oficial del nomenament, a la web de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. I aquí la notícia publicada al diari Ara, i a El Periódico. En el poc probable cas que algú no sabés la notícia, o no sabés qui és Saül Gordillo, un cop visitats tots aquests enllaços haurà fet un mini- màster, i encara té l’opció de seguir buscant a google.

També és interessant veure i escoltar l’entrevista que li va fer Mònica Terribas al programa El matí de Catalunya Ràdio. Més que una entrevista, s’ha de dir, és un espai de presentació oficial i declaració d’intencions. Diu que com a nou responsable de l’emissora vol “aprofundir a la manera d’arribar a nous públics, d’arribar-hi de manera diferent, per canals nous, de manera més atractiva”. Com no deu voler espantar ningú, afegeix: “reinventar-nos sent molt fidels al que ha fet aquesta casa i ha fet el conjunt de la Corporació durant tots aquests anys d’èxit” Continue reading →

Mujeres, poder y retoques fotográficos

Hace unas semanas  la actriz Inma Cuesta denunció que habían retocado sin su autorización unas fotografías suyas con el fin de borrar presuntos defectos, como no tener una cintura de 60 centímetros o el cuello suficientemente largo.

Prensa, revistas y televisión se hicieron eco. Las redes sociales se llenaron de comentarios. Apoyo y muestras de solidaridad por parte de otras mujeres de perfil público. Admiración hacia Inma Cuesta por decir en voz alta lo que todos sabemos. Y también críticas, claro. Nos gusta mucho criticar.

A mí en concreto, casi me apeteció criticar que en muchos casos la noticia fue comentada en televisión Continue reading →

“Durant molts anys els periodistes hem viscut a una bombolla”

Fotografia de Jesús Prats i Camps per la revista http://www.eltemps.cat

Fotografia de Jesús Prats i Camps per la revista http://www.eltemps.cat

El passat 26 d’octubre Albert Sáez, director adjunt d’El Periódico va ser guardonat amb el premi Joan Fuster d’assaig pel seu llibre “El periodisme després de Twitter: Notes per repensar un ofici”. He quedat amb ell per parlar-ne.

Com és el periodisme després de Twitter?

El periodisme s’ha de reinventar, com tantes altres coses. S’ha de fer l’exercici de tornar als orígens. El periodisme va començar a existir perquè complia unes determinades funcions. Encara les complim? En alguns aspectes potser no. Ara sabem què fa la gent amb la nostra informació. Sabem que publiquem moltes coses que no llegeix ningú. Sabem quanta gent ha llegit el nostre article a la xarxa cada dia, i si el tema interessa al públic. I sé que a mi em vindran a visitar perquè dono una informació que no dóna ningú, o un punt de vista o una opinió molt pròpies. Internet és molt més exigent des d’aquest punt de vista, la còpia no té valor, per això no es paga. Estem a un escenari diferent.

Des de quan tens compte a Twitter?

Ara fa quatre anys, el 2010. Jo hi vaig arribar esperonat pels meus alumnes. A mi em semblava que jo era un senyor molt important, però em van dir que si no estava a Twitter, no era ningú.

Quina és la teva rutina a les xarxes?

L’ús que faig de Twitter des del punt de vista professional és principalment seguir els ‘breaking news’, piular els meus articles i parlar amb els lectors. Parlar amb qui es queixa d’una cosa que s’ha publicat, o que he publicat jo, o amb qui planteja temes que no surten al diari. Continue reading →