L’adeu de McTriayLampolla

Hola, sóc LaTriay.

En llegir l’enunciat de la PAC3 vaig quedar una mica trista. M’havia acostumat a la McTriay l’Ampolla, a posar-la al cabàs quan vaig a mercat, per si de cas sorgia una imatge o una història. El Masnou és poble de pirates, no s’espanten de res, ni la senyora que de tant en tant treu una ampolla de la bossa i fa una foto (jo), els sembla estranya.

M’he divertit molt, i li estic molt agraïda a la meva ampolla. He après a mirar el món amb els seus ulls. M’ha donat tot d’eines d’una manera o altra em seran profitoses. I és per això que, tot i que ara mateix hauria d’estar ja enllestint la PAC3, estic encara enganxada a la McTriay. Li vaig voler donar un final digne i agraït. Ho vàrem estar parlant, i ens va semblar que aquesta era una molt bona manera d’acomiadar-nos. Digueu-nos bledes, no ens fa res.

Moltes gràcies, ampolla.

(heu de fer clic a “watch on Vimeo)

 

 

Anuncis

Pensament lateral

El missatge de sempre? Sí. Explicat com sempre? NO!!

Les il.lustracions de Francesco Bongiorni

Menos es más. Cuando un texto que necesita ser ilustrado llega a las manos del artista italiano Francesco Bongiorni, lo primero que hace es eliminar la información superflua para quedarse con una selección de palabras claves. Sobre estas etiquetas comienza a dar forma a sus ilustraciones conceptuales. “Reducir al mínimo para luego volver a construir”

Així comença el post d’avui al blog Ilustrados, de LineaCurve.  A mi la frase “eliminar la información superflua para quedarse con una selección de palabras clave” m’ha fet venir ganes de seguir llegint. Si voleu saber més, només cal seguir els enllaços.

Imagen

The price of everything, (The New York Times)

John Cleese, Monty Python Icon, on How to Be Creative

Santiago Auserón canta el tema de Cinema Paradiso

Quan aquest home canta el món és un lloc millor. És un dels grans, dels més grans. Només ens sap greu (a la Triay i a mi) que no es tregui les ulleres en cap moment, perquè estem bastant perdudament enamorades de com mira. Aix.

Al vídeo (que es va gravar a Burg, Pallars Sobirà) l’acompanyen Dani Nel.lo i Francesc Pareja. I és una de les cançons que integra el disc de La Marató de TV3 d’enguany, que aquest any està dedicada a les malalties neurodegeneratives.

(De setembre a desembre de 2013 vaig viure acompanyada de McTriay, una ampolla. Tenia nom, tenia personalitat, tenia compte a Twitter i a Instagram. El blog, aquest blog, el compartíem. Aquest post és seu).

Mapa Mental

“Ampobranding”:

Prezi: McTriay, història d’una Ampolla

Assignatura: Pensament creatiu)

TransPac – Re-Presentat (o qui sóc jo)

Sóc un riure sonor, explosiu, inconfusible i (voldria) encomanadís. Estrident, diuen alguns sòmines avorrits. I és que la gent s’avorreix molt, no us ho sembla?

Sóc un esperit nòmada que només ha aconseguit avançar 30 km. No anem bé …

Sóc la que sóc, la que vaig ser, la que seré. Sóc el que he fet, el que no, el que faré i el que mai no podré fer. No correré mai una marató.

M’enyoro més del que mai no passarà que del que no tornarà a passar. Però bah, mai és molt de temps …  No correré mai una marató, però m’he apuntat a classes de dansa (no em miris així, que passa, eh eh??). I no descarto aprendre a fer mitja.

Pedres, sorra i cel.  Continue reading →