“La lectura de la prensa se encuentra a la baja en casi todo el mundo”

Avui fa vint-i-quatre anys que es publicava aquest article a la versió en paper -no n’hi havia altre- del diari El País.

Algunes conclusions ràpides:

  • La crisi del periodisme és anterior a internet. I també molt anterior a la crisi econòmica.
  •  A Europa es va a un altre ritme, més lent. Aleshores, i ara.
  • Es vaticinava la fi del paper, i es qüestionava la capacitat de les xarxes per transportar la informació.
  • No es qüestionava que la informació no fos de pagament. En tot cas, la possibilitat de pagar segons consum.
  • No es diu res de com havia d’afectar tot plegat al contingut.

El mateix dia es publicava el text titulat “Una información muy personal“, i signat també per José F. Beaumont.

Anuncis

THE MEDIA BUSINESS; Times Begins On-Line News

Avui fa 23 anys que es va activar la primera edició en línia de The New York Times:

 The New York Times Company and America Online started a service yesterday to give computer users access to an electronic data base of articles and information from The New York Times.

Avui el nombre de subscriptors digitals està per sobre del milió nou-cents mil, i supera els 75 milions de dòlars d’ingressos per aquest concepte.

Presentació del @DiariJornada

Aquest dijous 25 de maig s’ha presentat a Barcelona un nou diari, que tindrà la primera portada a la tardor: Jornada. Han parlat com a convidats Isabel-Clara Simó, periodista i escriptora, Xavier Giró, professor de periodisme polític a la UAB i Martxelo Otamendi, director del diari basc Berria. Com a representant del nou mitjà la seva directora, Laia Altarriba. L’escenari escollit ha estat Coopolis, a Can Batlló.

 

Continue reading →

Periodisme: La crisi de credibilitat i els silencis periodístics de la Transició (III)

Catalunya Ràdio forma part de la trajectòria professional d’Antoni Bassas. Entre 1985 i 1995 hi va fer informació esportiva, i de 1995 a 2008  presentar i dirigir el programa “El matí de Catalunya Ràdio”. També ha treballat a Televisió de Catalunya, fent programes com “Tres pics i repicó” o “Aquest any Cent”, i la darrera etapa com a corresponsal a Washington DC.  Actualment és Director Audiovisual del Diari Ara.

Bassas  prefereix parlar de crisi com a sinònim de canvi i transformació:

“Ha caigut el vell paradigma de la veritat revelada, que també beneficiava el poder polític, civil, econòmic, militar i eclesiàstic. I aquesta caiguda també ha afectat el quart poder. Ja no queda ningú que cregui que allò que diu un diari és la veritat i tota la veritat. La percepció que la societat té dels mitjans s’ha transformat en el sentit que la mateixa cautela que posa el ciutadà en donar el vot a un determinat partit la posa també davant el quiosc o davant la pantalla, a l’hora de creure al cent per cent la informació dels diaris”.

Opina que la societat és ara més oberta, gràcies als mitjans, i gràcies sobretot a les noves tecnologies.

“Hi ha un augment de cultura general. Ara és molt difícil mantenir un país en la ignorància, això no passa més que a Corea del Nord, o una mica a Cuba, i a Iran, als països on limiten internet. La societat ara vol proves de les coses, no es creu a priori tot el que li diuen”. Continue reading →

Periodisme: La crisi de credibilitat i els silencis periodístics de la Transició (IV)

La carrera de Lluís Foix ha estat sempre lligada al diari La Vanguardia, exercint en diversos moments de sots director, director adjunt i director. També ha estat corresponsal a Londres i a Washington. Ha cobert informativament set guerres i ha enviat cròniques des de 82 països. Actualment segueix publicant a La Vanguardia, i col·labora com a tertulià al programa “8 al dia” de 8TV. També el podem llegir al seu bloc: Foixblog.

Foix pot parlar en primera persona de quan La Vanguardia de diumenge portava més planes de publicitat que d’informació, o gairebé. O de quan a una cimera internacional s’hi podien comptar 4.000 corresponsals. I comença el seu discurs relacionant la crisi de credibilitat amb la crisi econòmica.

“Un dels problemes del periodisme de tots els temps és la pèrdua de criteri propi del periodista, que es pot perdre per dependència obligada a l’empresa.  Perquè a les parets de totes les redaccions hi ha penjats cartells imaginaris que diuen el que s’ha de fer i el que no s’ha de fer. Fa 20 anys la premsa era més lliure perquè tenia més capacitat d’autofinançament. Els mitjans no són rendibles com eren, i per mantenir-se han anat a subvencions públiques o privades. I hem vist mitjans canviar de direcció. Abans hi havia corresponsals ben pagats, i molts. Continue reading →

Periodisme: La crisi de credibilitat i els silencis periodístics de la Transició (I)

Albert Sáez ha treballat a Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio, El Observador i al diari Avui. Entre 2006 i 2008 va ser Secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, i entre 2008 i 2010 va ser president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Des del 2010 és director adjunt d’El Periódico. Col·labora de manera habitual a les tertúlies radiofòniques del Matí de Catalunya Ràdio, i és professor de Sociologia de la comunicació a la universitat Ramon Llull.

Albert Sáez no considera que la crisi econòmica sigui la causant de la crisi de credibilitat. Explica que va tenir un cap que deia que “els mitjans són l’instrument de l’oligarquia financera per domesticar els polítics”. I per tant – diu- és innegable que la debilitat econòmica comporta més risc d’intervenció”.   

Però afegeix que la manca de credibilitat de la premsa té altres motius:

“La crisi és molt intensa i té moltes causes diferents. Quan van sortir centenars de milers de persones al carrer el 15M cridant “No ens representen, no diuen la veritat”, ens estaven retratant. Els periodistes i els mitjans hem perdut el monopoli de la informació i dels canals. Continue reading →

Periodisme: La crisi de credibilitat i els silencis periodístics de la Transició

El periodisme és notícia perquè està en crisi. Per una banda té problemes econòmics: És fàcil trobar xifres que mostrin la davallada de la inversió publicitària, i és sabut que han estat els diners dels anunciants els que tradicionalment han alimentat els mitjans. També és senzill trobar dades que mostren com les xifres de difusió i venda d’exemplars de la premsa en paper -i les revistes- no han deixat d’anar enrere. No comprem diaris. Per això no hi volen posar anuncis. Sí que cada cop les versions digitals tenen més audiència, però  molts mitjans hi donen accés de franc, i la inversió publicitària que ha perdut el paper no s’ha traslladat a les pantalles.

El discurs és diferent si ens centren en mitjans nascuts digitals: El Diario.es (exclusivament digital) o la revista JotDown (digital i paper) són econòmicament sostenibles. En tots dos casos la publicitat és la més gran font d’ingressos. Continue reading →