“La lectura de la prensa se encuentra a la baja en casi todo el mundo”

Avui fa vint-i-quatre anys que es publicava aquest article a la versió en paper -no n’hi havia altre- del diari El País.

Algunes conclusions ràpides:

  • La crisi del periodisme és anterior a internet. I també molt anterior a la crisi econòmica.
  •  A Europa es va a un altre ritme, més lent. Aleshores, i ara.
  • Es vaticinava la fi del paper, i es qüestionava la capacitat de les xarxes per transportar la informació.
  • No es qüestionava que la informació no fos de pagament. En tot cas, la possibilitat de pagar segons consum.
  • No es diu res de com havia d’afectar tot plegat al contingut.

El mateix dia es publicava el text titulat “Una información muy personal“, i signat també per José F. Beaumont.

Presentació del @DiariJornada

Aquest dijous 25 de maig s’ha presentat a Barcelona un nou diari, que tindrà la primera portada a la tardor: Jornada. Han parlat com a convidats Isabel-Clara Simó, periodista i escriptora, Xavier Giró, professor de periodisme polític a la UAB i Martxelo Otamendi, director del diari basc Berria. Com a representant del nou mitjà la seva directora, Laia Altarriba. L’escenari escollit ha estat Coopolis, a Can Batlló.

 

Continue reading →

Donald Trump irrita a Nancy Sinatra

Donald Trump irrita a Nancy Sinatra

La hija del genial ‘crooner’ ha criticado que bailara “My way”

La lista de los artistas que no han querido relacionarse con Donald Trump es pública, y larga: Beyoncé, Elton John, Bruno Mars, Katy Perry, Justin Timberlake, Garth Brooks … el italiano Andrea Bocelli se lo estuvo pensando, pero una campaña en Twitter con el hashtag #BoycottBocelli le quitó las ganas.

Cualquiera pensaría que con tanto ‘no, gracias’ al ya presidente de los Estados Unidos le iba a dar un poco de bajón. O no. Continue reading →

Agatha Christie, mucho más que una escritora

El pasado 12 de enero se cumplieron 41 años de la muerte de Agatha Christie. Cuando se oye su nombre, lo primero que se recuerda es alguno de los títulos de las más de 60 novelas que publicó, o sus archifamosos personajes Hércules Poirot y Miss Marple. Pero hay más razones para recordar a la escritora.

UNA VIDA POCO CONVENCIONAL

Desde pequeña su madre la animó a practicar actividades que probablemente en esa época se consideraban poco apropiadas para una señorita: nadar en el mar, navegar o caminar por los páramos del Parque Nacional de Dartmoor, en el Reino Unido. En 1911 la llevó a París para que pudiera volar en aeroplano. Con su primer marido, Archibald ‘Archie’ Christie, viajó durante 1922 por Sudáfrica, Australia, Nueva Zelanda y Hawái. De esa aventura sacó la escritora una gran afición por el surf. Continue reading →

Periodisme: La crisi de credibilitat i els silencis periodístics de la Transició (II)

Nicolás Valle és periodista d’informació internacional i treballa a Televisió de Catalunya des de l’any 1990. Ha cobert -entre d’altres- conflictes a Algèria, Balcans, Líban, l’atac rus a Geòrgia l’estiu del 2008 i la primavera àrab.  Al  seu llibre “Secrets de guerra” (2012)  explica en primeríssima persona la seva experiència al llarg dels anys, i dóna el seu punt de vista sobre la professió.

Perquè el periodisme ha perdut credibilitat?

És molt difícil tenir bons professionals quan estem treballant sota l’amenaça de l’acomiadament, o de les retallades, o del càstig. Tenim periodistes amenaçats, que han d’inhibir la seva capacitat crítica i d’investigació. Tenim periodistes molt espantats. Sempre han existit professionals que es venien per un plat de llenties, però ara és la tònica general. Has de saber per qui treballes. I això t’ho diu sobretot el  freelance, que t’explica que treballa per la COPE, i sap què pot dir i què no. Ha de renunciar als seus valors, al que sap i el que ha vist en favor de seguir una línia editorial determinada, que li assegura continuïtat laboral.

Però el periodisme és el termòmetre de la nostra qualitat democràtica, és molt necessari. Continue reading →

Periodisme: La crisi de credibilitat i els silencis periodístics de la Transició (III)

Catalunya Ràdio forma part de la trajectòria professional d’Antoni Bassas. Entre 1985 i 1995 hi va fer informació esportiva, i de 1995 a 2008  presentar i dirigir el programa “El matí de Catalunya Ràdio”. També ha treballat a Televisió de Catalunya, fent programes com “Tres pics i repicó” o “Aquest any Cent”, i la darrera etapa com a corresponsal a Washington DC.  Actualment és Director Audiovisual del Diari Ara.

Bassas  prefereix parlar de crisi com a sinònim de canvi i transformació:

“Ha caigut el vell paradigma de la veritat revelada, que també beneficiava el poder polític, civil, econòmic, militar i eclesiàstic. I aquesta caiguda també ha afectat el quart poder. Ja no queda ningú que cregui que allò que diu un diari és la veritat i tota la veritat. La percepció que la societat té dels mitjans s’ha transformat en el sentit que la mateixa cautela que posa el ciutadà en donar el vot a un determinat partit la posa també davant el quiosc o davant la pantalla, a l’hora de creure al cent per cent la informació dels diaris”.

Opina que la societat és ara més oberta, gràcies als mitjans, i gràcies sobretot a les noves tecnologies.

“Hi ha un augment de cultura general. Ara és molt difícil mantenir un país en la ignorància, això no passa més que a Corea del Nord, o una mica a Cuba, i a Iran, als països on limiten internet. La societat ara vol proves de les coses, no es creu a priori tot el que li diuen”. Continue reading →

Periodisme: La crisi de credibilitat i els silencis periodístics de la Transició (IV)

La carrera de Lluís Foix ha estat sempre lligada al diari La Vanguardia, exercint en diversos moments de sots director, director adjunt i director. També ha estat corresponsal a Londres i a Washington. Ha cobert informativament set guerres i ha enviat cròniques des de 82 països. Actualment segueix publicant a La Vanguardia, i col·labora com a tertulià al programa “8 al dia” de 8TV. També el podem llegir al seu bloc: Foixblog.

Foix pot parlar en primera persona de quan La Vanguardia de diumenge portava més planes de publicitat que d’informació, o gairebé. O de quan a una cimera internacional s’hi podien comptar 4.000 corresponsals. I comença el seu discurs relacionant la crisi de credibilitat amb la crisi econòmica.

“Un dels problemes del periodisme de tots els temps és la pèrdua de criteri propi del periodista, que es pot perdre per dependència obligada a l’empresa.  Perquè a les parets de totes les redaccions hi ha penjats cartells imaginaris que diuen el que s’ha de fer i el que no s’ha de fer. Fa 20 anys la premsa era més lliure perquè tenia més capacitat d’autofinançament. Els mitjans no són rendibles com eren, i per mantenir-se han anat a subvencions públiques o privades. I hem vist mitjans canviar de direcció. Abans hi havia corresponsals ben pagats, i molts. Continue reading →