Periodisme: La crisi de credibilitat i els silencis periodístics de la Transició (II)

Nicolás Valle és periodista d’informació internacional i treballa a Televisió de Catalunya des de l’any 1990. Ha cobert -entre d’altres- conflictes a Algèria, Balcans, Líban, l’atac rus a Geòrgia l’estiu del 2008 i la primavera àrab.  Al  seu llibre “Secrets de guerra” (2012)  explica en primeríssima persona la seva experiència al llarg dels anys, i dóna el seu punt de vista sobre la professió.

Perquè el periodisme ha perdut credibilitat?

És molt difícil tenir bons professionals quan estem treballant sota l’amenaça de l’acomiadament, o de les retallades, o del càstig. Tenim periodistes amenaçats, que han d’inhibir la seva capacitat crítica i d’investigació. Tenim periodistes molt espantats. Sempre han existit professionals que es venien per un plat de llenties, però ara és la tònica general. Has de saber per qui treballes. I això t’ho diu sobretot el  freelance, que t’explica que treballa per la COPE, i sap què pot dir i què no. Ha de renunciar als seus valors, al que sap i el que ha vist en favor de seguir una línia editorial determinada, que li assegura continuïtat laboral.

Però el periodisme és el termòmetre de la nostra qualitat democràtica, és molt necessari. Continue reading →

Micromachismos, o “esto de la casa lo lidera ella”

Entrevistan en la radio a niños y niñas a los que diagnosticaron de diabetes cuando eran muy pequeños. Explican cómo afecta o no la enfermedad a su cotidianidad, cómo se controlan. Hablan de cómo debe involucrarse la escuela, sobre todo cuando son muy pequeños y por tanto poco conscientes de su problema. También entrevistan a los padres, preguntan cómo vivieron el diagnóstico. Todo muy correcto, hasta que la presentadora del programa pregunta quién se ocupa en casa de controlarlo todo, de las visitas al médico. Uno de los padres responde. “Esto lo lidera ella”, refiriéndose, claro está, a su mujer. Lo lidera. A continuación intenta explicar Continue reading →

El Gran Recapte: El millor i el pitjor de les persones

Cada any m’emociona veure els voluntaris que col·laboren amb el Banc dels Aliments, regalant un munt d’hores del seu temps, informant a tothom qui entra al supermercat què fan i per qui ho fan, explicant que totes les col·laboracions compten. Cada any m’emociona veure com els contenidors es van omplint. Sóc bastant descreguda de la bonhomia de la raça humana, així en general (en concret, és un altre tema!) però Continue reading →

Mujeres, poder y retoques fotográficos

Hace unas semanas  la actriz Inma Cuesta denunció que habían retocado sin su autorización unas fotografías suyas con el fin de borrar presuntos defectos, como no tener una cintura de 60 centímetros o el cuello suficientemente largo.

Prensa, revistas y televisión se hicieron eco. Las redes sociales se llenaron de comentarios. Apoyo y muestras de solidaridad por parte de otras mujeres de perfil público. Admiración hacia Inma Cuesta por decir en voz alta lo que todos sabemos. Y también críticas, claro. Nos gusta mucho criticar.

A mí en concreto, casi me apeteció criticar que en muchos casos la noticia fue comentada en televisión Continue reading →

“Durant molts anys els periodistes hem viscut a una bombolla”

Fotografia de Jesús Prats i Camps per la revista http://www.eltemps.cat

Fotografia de Jesús Prats i Camps per la revista http://www.eltemps.cat

El passat 26 d’octubre Albert Sáez, director adjunt d’El Periódico va ser guardonat amb el premi Joan Fuster d’assaig pel seu llibre “El periodisme després de twitter: Notes per repensar un ofici”. He quedat amb ell per parlar-ne.

Com és el periodisme després de Twitter?

El periodisme s’ha de reinventar, com tantes altres coses. S’ha de fer l’ exercici de tornar als orígens. El periodisme va començar a existir perquè complia unes determinades funcions. Encara les complim? En alguns aspectes potser no. Ara sabem què fa la gent amb la nostra informació. Sabem que publiquem moltes coses que no llegeix ningú. Sabem quanta gent ha llegit el nostre article a la xarxa cada dia, i si el tema interessa al públic. I sé que a mi em vindran a visitar perquè dono una informació que no dóna ningú, o un punt de vista o una opinió molt pròpies. Internet és molt més exigent des d’aquest punt de vista, la còpia no té valor, per això no es paga. Estem a un escenari diferent.

Des de quan tens compte a twitter?

Ara fa quatre anys, el 2010. Jo hi vaig arribar esperonat pels meus alumnes. A mi em semblava que jo era un senyor molt important, però em van dir que si no estava a twitter no era ningú.

Quina és la teva rutina a les xarxes?

L’ús que faig de twitter des del punt de vista professional és principalment seguir els breaking news, piular els meus articles i parlar amb els lectors. Parlar amb qui es queixa d’una cosa que s’ha publicat, o que he publicat jo, o amb qui planteja temes que no surten al diari. Continue reading →

http://silviacobo.com/

Presentació del nou portal de la CCMA

Avui  s’ha fet la presentació del nou portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a la seu del Col.legi de Periodistes de Catalunya. L’acte ha estat presentat per Lluis Marquina, director del programa Generació Digital de TV3. Brauli Duart, president de la CCMA Continue reading →

Muntatge audiovisual

Segona PAC de Teoria i pràctica del muntatge audiovisual. Muntar un curt partint d’uns fragments determinats.