Luis Ángel de la Viuda, les lleis, les dones i les violacions

És com una gran bufetada, com una grandíssima bufetada amb tota la mà oberta adonar-se que han passat gairebé 30 anys d’ençà que Luis Ángel de la Viuda va dir   que “La ley de la televisión privada, no nos engañemos, es como las mujeres: está hecha para ser violada”. I és com una bufetada perquè pot passar en qualsevol moment que surti a la TV, o escoltem per la ràdio un altre individuo que digui una barbaritat igual de gran. Avui.  Continue reading →

Coses que et canvien la vida i et fan feliç

La veritat s’escriu sense punts suspensius, i cal vigilar amb els parèntesis, les cometes, les admiracions i les cursives. Requereix pocs adjectius. Cap floritura. La veritat no necessita explicacions, ni repeticions. Li repel·leixen els tòpics: és millor buscar les pròpies paraules, i pot ser que acabis escrivint poesia. La veritat fa aquests regals. Exigeix coherència i endreç. I ser valent, no acabar fugint d’estudi. Tècniques.

Però el taller “Escriure la veritat” que imparteix en Carles Capdevila és més que això. Continue reading →

Som moltes, i estem per tot arreu

A principis de febrer un pare va denunciar que el seu fill havia estat víctima d’abusos sexuals mentre era alumne dels Maristes. La denúncia va obrir portes i va deixar al descobert silencis de molts anys. Silencis que es donaven suport i s’alimentaven els uns als altres. Un “si tu no parles, jo tampoc”. Fent pinya, callant.

Fa molt de temps que dono voltes al silenci de les víctimes, i al silenci dels qui les envolten. Em resulta un tema enfadós. Perquè en realitat, jo no he volgut callar mai. Jo no vaig anar mai als Maristes, però sí que va haver-hi dos paios que em van posar un ganivet al coll i em van obligar a entrar a un cotxe.

A mi em van dir que callar era el meu dret. I cal reconèixer que de bon començament, atordida com estava, m’ho vaig creure. Continue reading →

La meva ciutat: Cornellà [POST 1]

M’agrada aquesta entrada del blog UNMISIFU, de Víctor Garrido. Reconec alguns espais (la placeta dels enamorats!!), i altres no. Fa molts anys que no hi visc. I aprofito per animar-lo a fer una segona part ;)

UM©

Ahir va ser un diumenge productiu tot i la pluja que va caure des de primera hora del matí.

A continuació us deixo un recull de les fotografies que vam fer el meu colega Adrià i jo, buscant llocs de Cornellà on poder fer la foto perfecte.

Aquest serà el primer post sobre llocs típics de la nostra ciutat (espero fer-ne més en un futur pròxim) que aniré recollint al blog.

View original post

TransPac – Re-Presentat (o qui sóc jo)

Sóc un riure sonor, explosiu, inconfusible i (voldria) encomanadís. Estrident, diuen alguns sòmines avorrits. I és que la gent s’avorreix molt, no us ho sembla?

Sóc un esperit nòmada que només ha aconseguit avançar 30 km. No anem bé …

Sóc la que soc, la que vaig ser, la que seré. Sóc el que he fet, el que no, el que faré i el que mai no podré fer. No correré mai una marató.

M’enyoro més del que mai no passarà que del que no tornarà a passar. Però bah, mai és molt de temps …  No correré mai una marató, però m’he apuntat a classes de dansa (no em miris així, que passa, eh eh??) . I no descarto aprendre a fer mitja.

Pedres, sorra i cel.  Continue reading →