Presentació del @DiariJornada

Aquest dijous 25 de maig s’ha presentat a Barcelona un nou diari, que tindrà la primera portada a la tardor: Jornada. Han parlat com a convidats Isabel-Clara Simó, periodista i escriptora, Xavier Giró, professor de periodisme polític a la UAB i Martxelo Otamendi, director del diari basc Berria. Com a representant del nou mitjà la seva directora, Laia Altarriba. L’escenari escollit ha estat Coopolis, a Can Batlló.

 

El primer a parlar ha estat Xavier Giró. Ha fet un discurs de defensa i atac dels que ha anomenat “mitjans estàndard”: Ha dit que són  entramats complexos, una pluralitat de veus:  “Hi treballen periodistes que estan compromesos amb la transformació del món, volen fer-lo més just, escoltar les veus dels oprimits i dels discriminats, amb perspectives anticolonials, antipatriarcals, i anticapitalistes. Això existeix en molts dels mitjans estàndards, però el discurs hegemònic és conservador, pro establishment i lligat als poders financers i polítics instal·lats. Els mitjans privats necessiten diners i això els fa dependents del capital, o dels bancs, perquè avui estan atrapats. I els mitjans públics responen a la veu de qui els mana. A qui els fa posar menys èmfasi en unes coses i més en unes altres, a vegades ni cal silenciar. Però tots, públics i privats juguen a les subvencions”.

Giró acusa els mitjans d’utilitzar les subvencions com a mesura de xantatge: “Si em subvenciones no parlo malament de tu”. I ha afegit: “Això, els qui sou del ram, ho sabeu”.

Ha tancat la seva intervenció dient que que cal un mitjà que trenqui aquesta lògica, “que sobrevisqui per servir als moviments, que sobrevisqui no per guanyar diners sinó lligat a la lluita per la transformació. Per influir políticament però no a favor dels poders instituïts”.

Isabel-Clara Simó es queixa que els missatges als mitjans són unitaris, contra Catalunya o silenciant Catalunya. “Els mitjans han de ser lliures, i no poden ser-ho si reben subvencions o consignes. Les cúpules dels diaris depenen del poder. Durant el Franquisme tots estàvem contra el poder. Si els mitjans no són lliures, no es fa informació. La premsa és el pas intermedi entre el poder i el poble. Ha d’escrutar el poder per poder explicar críticament a la població el que està passant. Ara estem en una època on s’amaga la realitat i el periodisme no acompleix el seu paper de donar arguments crítics al poble”

Tots dos han coincidit a dir que organitzar Jornada sobre la base d’un sistema cooperatiu és un gran encert. Que això permetrà fer un mitjà plural i no llastrat per dependències polítiques i econòmiques.

Martxelo Otamendi per la seva banda ha recomanat encaridament acceptar les subvencions:  Són diners públics que paguem entre tots.  Aprofitem-los. I també  ha recomanat acceptar publicitat. Ho subratlla amb un irònic sed fuertes“: Si un mitjà creu que no pot acceptar publicitat o subvencions perquè la informació es veurà afectada, si no es creu amb prou capacitat per mantenir el punt de vista, el problema és del mitjà. Posa exemple propis, explica que de tant en tant algun anunciant retira la publicitat del diari Berria durant uns dies o setmanes, però que ells no es posen límits  més enllà de no publicar publicitat enganyosa o ofensiva.

Otamendi també ha demanat paciència als lectors: Que no vulguin llegir sempre allò que els dóna la raó o el que beneficia i afavoreix els seus interessos. Ha volgut advertir explícitament contra el sectarisme d’esquerres.

Laia Altarriba  ha aclarit a l’inici de la seva intervenció que  no renunciaran a les subvencions, però sí que filtraran anunciants. “Publicar una plana de publicitat de La Caixa al nostre diari els blanqueja, i a més molestarà molts lectors. Però sabem també que no podem viure només d’anunci d’empreses cooperatives”.

Jornada serà un diari generalista. En paper sortirà de dimarts a diumenge amb un tiratge inicial de 15.000 exemplars. A la redacció hi haurà 28 persones, repartides entre València, Palma i Barcelona Els noms es faran públics quan es tanqui la llista. El català utilitzat serà l’estàndard de cada territori.

De dimarts a divendres el diari tindrà 24 pàgines, dissabtes 32 i 40 els diumenges. El cap de setmana es dedicarà espai a reportatges, entrevistes llargues, anàlisi i debat. Dissabte es publicaran suplements de cultura i esport. Diumenge d’internacional, economia i feminismes. No tindran secció d’esports de manera regular, perquè per fer-ho bé cal molta plantilla. Entre setmana l’actualitat serà protagonista.

El contingut serà el mateix per tot el territori, però les portades poden canviar segons correspongui a la redacció de Palma, València o Barcelona.

Jornada neix amb molta reflexió al darrere. Han detectat que un dels problemes de projectes que consideren exemplars és que no han aconseguit anar més enllà de la seva pròpia base popular. Calen mitjans generalistes que superin aquesta barrera: “Ens vàrem passar tota la tardor fent números i al desembre vàrem decidir que sí que es pot. Es pot fer un diari multiplataforma, i això inclou el paper. Perquè el paper en relació al digital té més prestigi, capacitat de marcar agenda, té més credibilitat, té capacitat de marcar i obrir debats. I ajudarà a sortir del cercle tancat, ens permetrà ser a les biblioteques i als bars i arribar a molta més gent”.

Una de les modalitats de subscripció inclourà l’opció que anomenen “apadrina un bar”: El subscriptor podrà escollir a quin establiment vol deixar un exemplar del diari. Assumeixen que un dels principals problemes a què s’enfronten és la distribució, que és molt cara. No podran ser presents a tot el territori, com els agradaria.

Per arribar al punt d’equilibri econòmic necessiten entre  8.000 i 10.000 subscriptors. Però abans necessiten cooperativistes, persones i entitats que permetran amb les seves aportacions econòmiques arrencar el projecte.

Tenen encara sobre la taula discussions i decisions pendents: Possibles col·laboracions amb altres mitjans, o preveure fonts d’ingressos alternatives, com ara l’organització d’esdeveniments, de cursos i tallers o venda de marxandatge.

Els qui esteu interessant a saber-ne més podeu llegir la revista Un nou color a la paleta, que “recull reflexions de més d’una vintena de persones que valoren la gran diversitat d’experiències que existeix de mitjans crítics, rigorosos i arrelats al territori, que radiografien sense complexos ni prejudicis el panorama comunicatiu actual i que dibuixen les bases d’aquest altre periodisme que necessitem”. Podeu aconsseguir-la assistint a una de les presentacions que faran al llarg de les pròximes setmanes, o bé descarregar-la des d’aquí.

Advertisements