Luis Ángel de la Viuda, les lleis, les dones i les violacions

És com una gran bufetada, com una grandíssima bufetada amb tota la mà oberta adonar-se que han passat gairebé 30 anys d’ençà que Luis Ángel de la Viuda va dir   que “La ley de la televisión privada, no nos engañemos, es como las mujeres: está hecha para ser violada”. I és com una bufetada perquè pot passar en qualsevol moment que surti a la TV, o escoltem per la ràdio un altre individuo que digui una barbaritat igual de gran. Avui. 

Potser als mitjans de comunicació més tradicionals hi ha més autocensura. Tot i que en realitat al final mai no passa res, resulta molest convertir-se en notícia per una cosa així. Els homes vigilen el que diuen quan fan declaracions o participen en tertúlies. A la premsa escrita qualsevol periodista amb una mica de seny els salvarà la vida i eliminarà la frase.  Però passa constantment a les xarxes socials que dones que s’atreveixen a manifestar-se contra el masclisme, que denuncien discriminacions, que fan pedagogia del feminisme són amenaçades de mort. Prèvia violació, és clar. I dic que s’atreveixen, perquè cal atrevir-se. Cal ser molt valenta i tenir-ne moltes ganes.

Jo vaig publicar a aquest mateix blog un article titulat “Micromasclismes” i vaig rebre un correu d’un home que m’explicava que el meu problema és que estic “microparanoica”. I em renyava per no permetre deixar comentaris als meus escrits. Sí, ja hi corro, ara mateix.

No us podeu ni arribar a imaginar com resulta de violent i desagradable i desgraciat fer conscient -perquè a vegades ni n’ets conscient, de tan acostumada com hi estàs- que passes mitja vida callant, per por. I per angúnia i per cansament. Perquè resulta esgotador, esgotador de posar-se a plorar veure que han passat 30 anys i no ens hem mogut ni un pam. O gairebé.

Advertisements