Paul’s Journey

El viatge de Paul. Espot de la companyia ferroviària Swedish Railways, signat per TBWA\Stockholm.

Els qui neguen la vida i la felicitat i el respecte ‘als Paul’ són persones d’existències petites, miserables, rancunioses, i sobreres. El món seria un lloc millor sense ells.

 

Anuncis

El Masnou celebra el 8 de març amb un mural contra la violència

Amb motiu de la celebració del 8 de març, Dia internacional de les Dones, El Masnou va estrenar mural. El podeu trobar al carrer Roger de Flor, just al davant de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà. La impulsora i ideòloga del grafiti és Lídia Ramonet, mestre de l’escola Rosa Sensat. Ella va presentar la proposta a Meritxell Blanch, Regidora d’Igualtat de l’Ajuntament del Masnou.

Pregunta: Explica’m com ha anat tot, d’on surt la idea.

Resposta: És un tema sensible, colpidor per a mi. Per això vaig anar a buscar la Meritxell, i pim pam, li vaig dir que jo no pensava cobrar un cèntim, que no ho faig per això. I vàrem trobar una personal ideal que és en Pablo Navas, que va realitat el disseny i la resta doncs ja es veu.

El mural s’havia de fer al novembre, pel Dia Internacional contra la Violència vers les dones, però tot plegat no és tan fàcil i s’ha acabat fent ara al març.  Calia fer abans tota la burocràcia. Calia que la Meritxell ho veies factible, exposar-ho a qui ho havia d’exposar, demanar al Grup lectura i reflexió de dones del Masnou que hi estiguessin d’acord. Per exigències burocràtiques calia que una associació demanés els permisos. Com jo en formo part d’aquest grup vaig proposar que fossin elles les impulsores oficials de la iniciativa. Ara estem llegint “Mujeres que corren con los lobos”.

P: Parla’m una mica el dibuix, i dels textos escollits.

R: És un mural viu, cada cert temps es passarà pàgina i es canviaran els textos. Busco no victimitzar, no etiquetar i sobretot no culpabilitzar. Tenir un psicòpata al costat no és fàcil, ni dir-li adéu, ara marxo. Tampoc defenso les que callen i deixen que rebin menors, nens. Continue reading →

Coses que em passen pel cap i el mur dels 30 km

Quan surto a córrer em passen tot de coses. Em passen coses pel cap. Històries que podria escriure. O frases genials per començar històries que tinc pensat escriure. Després les oblido, la majoria (involuntàriament), i de la resta no en faig res (per mandrosa i dispersa).

També em passen coses per davant dels ulls. Avui he sortit a córrer i he vist un senyor barbut en bicicleta Continue reading →