Com si es tractés del teu fill — FLORS QUE FAN ESTIU

Comparteixo aquest text publicat per Leni Montiel al seu bloc “Flors que fan estiu”. És de lectura obligada. Es pot dir més alt, però no més clar. I potser tampoc més alt, perquè aquest text és un crit. És un “prou”. Un cop a la taula. O així l’entenc jo, que sóc molt de crits i de cops a la taula i que cada dia que passa tinc menys paciència per segons quines coses.

I si a algú li costa llegir fins al final, que es foti, que es foti i que faci el maleït esforç. El patiment immens de tants nens ho mereix. Si a algú li costa llegir fins al final, que deixi de mirar-se el melic i pensi en qui ho ha viscut en primera persona.

Penso, opino que aquest ‘no puc llegir’ és un ‘no vull saber’. I no voler saber ens converteix en còmplices necessaris.

Gràcies, Leni.

[Article publicat a la secció Mirades de la revista Perspectiva Escolar Núm. 389 (Setembre/Octubre 2016). Publicació de Rosa Sensat] En J. era un nen de cinc anys tímid, complaent, amb ganes d’agradar, petit i bufó. Sensible, una mica maldestre i amb molta imaginació. Amb pocs amics. El primer dia d’educació física a l’escola va tenir por. […]

a través de Com si es tractés del teu fill — FLORS QUE FAN ESTIU

Anuncis