Periodisme: La crisi de credibilitat i els silencis periodístics de la Transició (II)

Nicolás Valle és periodista d’informació internacional i treballa a Televisió de Catalunya des de l’any 1990. Ha cobert -entre d’altres- conflictes a Algèria, Balcans, Líban, l’atac rus a Geòrgia l’estiu del 2008 i la primavera àrab.  Al  seu llibre “Secrets de guerra” (2012)  explica en primeríssima persona la seva experiència al llarg dels anys, i dóna el seu punt de vista sobre la professió.

Perquè el periodisme ha perdut credibilitat?

És molt difícil tenir bons professionals quan estem treballant sota l’amenaça de l’acomiadament, o de les retallades, o del càstig. Tenim periodistes amenaçats, que han d’inhibir la seva capacitat crítica i d’investigació. Tenim periodistes molt espantats. Sempre han existit professionals que es venien per un plat de llenties, però ara és la tònica general. Has de saber per qui treballes. I això t’ho diu sobretot el  freelance, que t’explica que treballa per la COPE, i sap què pot dir i què no. Ha de renunciar als seus valors, al que sap i el que ha vist en favor de seguir una línia editorial determinada, que li assegura continuïtat laboral.

Però el periodisme és el termòmetre de la nostra qualitat democràtica, és molt necessari. I Espanya té una mala democràcia perquè segurament té un mal periodisme. Els periodistes hauríem d’estar alerta, hauríem de controlar les grans corporacions i els centres de poder. I no ho fem, no ho fem perquè estem amenaçats. Una societat sana no es pot permetre no cuidar els seus periodistes. El periodisme investiga les conductes del poder, i ajuda a tenir societats més creatives, sanes i autocrítiques. Cal tenir periodistes ben pagats, que no es venguin.

Al llarg de la conversa Valle reconeix també que potser no és tant que el periodisme hagi perdut credibilitat i força, sinó que a causa de la crisi econòmica s’han mostrat i fet evidents les carències.

Com a societat, després del trauma de la dictadura es van acceptar silencis, en favor de l’estabilitat econòmica i en favor de la democràcia. Hi havia por de tornar enrere. I els periodistes hem acceptat molts silencis. Vam formar part dels pactes entre sindicats, polítics i empresaris. I quan el sistema ha entrat en crisi, tot això ha surat, ara veiem la veritable cara de la nostra democràcia i la nostra societat, dels nostres polítics i intel·lectuals. I els defectes que el periodisme ha maquillat, d’altres i de si mateix.

I si parlem del futur de la professió?

Cal tornar als anys 50,  quan el periodisme explicava històries i anava una mica més enllà dels titulars. El nou periodisme és recuperar el vell periodisme. Hi ha diferències mínimes entre els mitjans espanyols, ara mateix. Hi ha una mena de roda d’emulació: Un mitjà espera a veure què diu l’altre per gairebé copiar la portada i així entre tots creem i imposem un discurs predominant, únic”.   Per a ell el nou periodisme rescata “històries de la perifèria”, històries que potser no afecten directament la societat però que tenen molt de valor. Potser no són notícies, però expliquen moltes coses. (I aquí  cita l’article de Jacobo García, “El náufrago de la nevera”, publicat al diari El Mundo). Cal recuperar la crònica, que està en perill perquè no té espai als mitjans tradicionals. Recuperar maneres de parlar i escriure que voregen la literatura. No vol dir fer ficció, vol dir explicar la realitat recorrent a recursos literaris. Explicar la realitat barrejant-hi sentiments. La crònica suma el que sap el periodista, el que veu, i el que sent.  Els mitjans alternatius són els que tiren d’aquest carro. No sé si ens en sortirem, si són la solució, però com a mínim és recuperar la qualitat del periodisme. Aire fresc, coses noves. Però no sé si tenim una societat amb el paladar suficient per consumir aquest nou periodisme. En realitat vivim una crisi cultural, hem perdut com a societat moltes coses, no es llegeix …

 

Periodisme: La crisi de credibilitat i els silencis periodístics de la Transició (intro)

Periodisme: La crisi de credibilitat i els silencis periodístics de la Transició (I): Albert Sáez

Periodisme: La crisi de credibilitat i els silencis periodístics de la Transició (III): Antoni Bassas

Periodisme: La crisi de credibilitat i els silencis periodístics de la Transició (IV): Lluís Foix

Anuncis