Gràcies als mestres, però no a tots

Tenir els estudis i treballar a una escola no et converteix en mestre, ni tan sols vol dir que estiguis capacitat per ser-ho. Em molesta força aquesta demanda de reconeixement generalitzada cap a la professió, quan la realitat és que a l’ofici hi ha molt bons professionals, n’hi ha de normalets, i un bon grapat de dolents. Fins i tot hi està representat aquell tipus de gent que està al món perquè cal que hi hagi de tot. Naturalment la varietat d’espècimens humans és present a tot arreu. Però hi ha oficis més i menys influents o potencialment perillosos. N’hi ha que no són responsables d’educar.

La meva professora de segon i tercer d’EGB es deia María Ángeles. Era una noia jove i rinxolada. I una mala peça. Ens pegava amb un regle. Teníem 7 o 8 anys, i ens picava el palmell amb el regle si parlàvem quan no tocava. Ens feia aixecar de la nostra taula, caminar fins a la seva, i aplicava el càstig. Recordo la vergonya, i la seva cara de mala hòstia. Al seu voltant hi havia bons professors, era una bona escola. No val l’excusa que eren altres temps. Aquella dona era una mestra espantosa.

Del professor de sisè, en José Antonio, em queda el record de l’entusiasme, la il·lusió. I de l’encoratjament. De fer-nos sentir que havíem de creure en nosaltres mateixos. Un luxe.

Manolo era el professor de religió a l’institut. La seva resposta a una pregunta acabava sempre amb una altra pregunta. Ens interpel·lava constantment, ens feia dubtar d’allò que donàvem per cert. Ens feia pensar. També recordo el respecte, el que ens mostrava i el valor que donava a respectar l’altre. Ens va empènyer a passar de la queixa a l’acció. Si volíem canviar el món, podíem, però calia que féssim alguna cosa, moure’ns, sortir al carrer. I l’empatia, la solidaritat, la curiositat. Voler saber més, no conformar-nos ni acomodar-nos. Tot plegat ocupa un paràgraf i pot semblar senzill, però a mi em va canviar la vida. A millor.

Han passat més de trenta anys, i mai li havia donat les gràcies al Manolo. Ja anava sent hora.

 

 

Entrada publicada originalment al blog col·lectiu “Seria molt injust”.

Anuncis