Qui calla hi consent

Més de dos mesos ha trigat la Fundació Escola Cristiana de Catalunya en manifestar-se sobre els casos d’abusos dels Maristes. Els Maristes estan adherits Escola Cristiana, hi ha relació directe entre ells. Cal tenir-ho clar.

Més de dos mesos han deixat passar abans d’expressar el seu rebuig i declarar-se avergonyits. Han esperat que acabés el període de preinscripcions. És el que es coneix com “mantenir un perfil baix”. No dir res, quedar-se al marge. Deixar passar el temporal.

Ara sí, ara es declaren avergonyits però recorden, no un sinó dos cops, que el 80% dels casos d’abusos a menors es produeix en l’àmbit familiar. Què volen dir quan aporten aquesta dada? Que un 20% no és tant? Callen durant dos mesos i quan parlen és per dir que a les escoles no s’abusa tant com a les cases?

Si parlem de percentatges parlem de dades conegudes. El 80% dels abusos a menors que es denuncien i coneixen es donen en l’àmbit familiar. És cert. Hi ha qui parla d’un 85%. Però seguint aquesta lògica de xifres hem d’assumir que la violència sexual no existeix en l’àmbit de l’exèrcit espanyol, per exemple. Hi ha quatre casos, mal comptats. I també hem d’assumir que mentre el servei militar va ser obligatori, mai cap home no va ser violat. Ni un. Segur.

L’escrit d’Enric Puig i Jofre, Secretari General d’Escola Cristiana, fa mal. Als ulls i a l’ànima. Redueix les víctimes a excepcions. I beneeix, aprova l’actitud mantinguda per una de les seves escoles. I no és el primer cop que expressen aquesta aprovació. A principis de març el Parlament de Catalunya va aprovar una moció per modificar el protocol sobre el maltractament infantil a les escoles, per tal que sigui d’obligat compliment sigui quina sigui la titularitat del centre. En un escrit publicat al web catalunyareligio.cat la Fundació Escola Cristiana de Catalunya diu:

“s’ha de fer una reflexió. Si el Parlament insta a garantir un obligat compliment del protocol per part dels centres, a la vegada que afirma que el seu incompliment ‘comportaria’ conseqüències punibles, i apel·la a ‘introduir’ l’obligatorietat de comunicar els fets a diferents subjectes, tot plegat genera el dubte raonable que en l’actualitat aquestes obligacions relacionades amb els ‘protocols’ siguin tant explícites o concretes per a les escoles”.

Costa d’entendre, perquè la redacció és deficient (sembla que no els ha arribat la suposada excel·lent educació que imparteixen a les seves escoles). Però o molt m’equivoco o el que diuen és: “Si ara serà obligatori, vol dir que abans no ho era, per tant els Maristes de les Corts no van fer res mal fet quan no van fer res”. I no, no és així. Que no es denunciïn els abusos a menors, sigui en l’àmbit escolar o en qualsevol altre, no genera cap dubte raonable. És una indecència absoluta, una vergonya, i converteix en còmplice a qui calla.

 

(Text publicat originalment al blog col·lectiu “Seria molt injust“)

Anuncis