“L’any 2000 érem predicadors del 2.0: Ens deien que internet era el futur”

El meu primer semestre a la UOC, per l’assignatura d’Introducció al periodisme vaig haver d’entrevistar un periodista en actiu. Vaig escollir Albert Muñoz Pérez, i vaig justificar davant el consultor la meva elecció així:

“He escollit l’Albert per la seva relació amb el projecte BCNMediaLab. La seva declaració d’intencions és més que interessant.  A més l’Albert ha treballat sempre a la web, no ha evolucionat des d’un altre mitjà, i això no deu ser del tot habitual. La tercera raó és que no sóc audiència ni de BTV –TV ni de BTV noticies, ni coneixia de res l’Albert ni la seva feina. Em va semblar que escollir algú absolutament desconegut m’obligava a preparar-me mes”.

Aquesta és l’entrevista.

“L’any 2000 érem predicadors del 2.0: Ens deien que internet era el futur”

Albert Muñoz Pérez va iniciar la seva carrera professional – gairebé- com a periodista digital. Primer com a redactor al portal Liderdigital.com. Entre del 2003 i 2009 va formar part de la plantilla del Diaridebarcelona.cat, i  avui treballa per la web de BTVnoticies.cat. Fa doncs gairebé 10 anys que està lligat a la informació local. L’Albert dirigeix l’equip que s’ocupa de la web de BTV noticies el cap de setmana. Una gran part del contingut ve donada per la redacció dels informatius de BTV. Sovint els mateixos redactors de TV redacten l’entrada. L’Albert i el seu company s’ocupen dels temes urgents i dels que tenen continuïtat entre informatiu i informatiu, sempre coordinats amb l’editor i els redactors de la TV. També amplien temes que els semblen interessants, i engeguen temes propis. La web permet molt tipus de contingut (vídeo, interactius, fotos, redacció) i donat que els recursos humans són molt limitats els periodistes que hi treballen han d’estar capacitats per desenvolupar-los tots.

Descriu com s’inicia la teva setmana laboral

Dijous i divendres preparo l’agenda del cap de setmana, coordinant-me amb l’editor de la TV. Treballem sobre una “escaleta” interna, on s’hi va anotant tot el que ha de passar a Barcelona al llarg de les pròximes setmanes. Aquesta “escaleta” es nodreix de convocatòries que arriben d’entitats, empreses, institucions, etc., i qualsevol dels qui treballa a BTV hi pot afegir res que li sembli interessant, per ell mateix o per un company. Com editor decideixo l’espai i ubicació que tindrà cada un dels temes a la web. És potser el moment que fem més de periodistes, la part més sobirana com a mitjà, quan escollim quines notícies tractem i quines no. El suport determina el tractament del tema, de manera que potser hi ha noticies que tindran molt poc espai als informatius i un tractament més ampli a la web, o a l’inrevés. També aprofito dijous i divendres per treballar els temes propis. Ara estic fent una sèrie d’entrevistes (filmades) a bloguers barcelonins.

I dissabte i diumenge?

L’agenda ens pot variar per notícies no previstes, i ens hem d’adaptar, és clar. Estem absolutament pendents de les notícies d’agència. Una notícia d’agència la publiques o no la publiques, però mai s’ajorna. Les institucions i les grans empreses utilitzen les agències per transmetre notícies importants. Sempre hi ha canvis a l’agenda. Entre suports ens repliquem. Els diaris sempre van un dia tard, però quan fan un tema propi molt ben elaborat el seu repte és que aquell dia són noticia, i les TV i les ràdios i nosaltres anem al darrere, tenim ja tota la informació i ens limitem a difondre-la.

Quan feu la part de valoració?

La veritat és que és una tasca molt poc sistematitzada. A la TV es faria la valoració en acabar la feina. A la web no és tan així per què nosaltres no tenim un inici i un final.

Però podeu saber quines notícies han interessat més.

Sí, però som un mitjà petit. El País té una persona dedicada a optimitzar per cercadors, quines notícies són les més visitades, d’on a on salta la gent… Nosaltres tenim Google Analytics, que és una eina gratuïta. I fem reunions periòdiques amb els altres dos editors de la web, que treballen als matins i les tardes dels laborables.

Teniu gairebé quinze mil seguidors a Twitter…

Sí, a BTV noticies som una mica pioners. Altres mitjans segueixen personatges, nosaltres seguim sobretot persones, som un mitjà local i a vegades un tuit ciutadà ens fa reaccionar. Twitter serveix també per contrastar informació, per investigar si un tema està prenent importància. I hi ha eines interessants, com ara el Trendsmap …

A les hores, twitter com a generador de contingut?

No, tampoc ho diria així. Molts tuits inclouen un enllaç a un mitjà, o l’origen són les notícies …

I el periodisme ciutadà?

No m’agrada el nom. Abans el periodisme s’entenia segons el suport, i ara el periodisme està a internet i tothom pot penjar coses a internet, per tant sembla que tothom pot ser periodista. Qualsevol pot muntar un bloc i dir que són noticies, i potser a algú li semblarà que és com un diari, però des de casa la gent no pot fer el que fan tres periodistes des d’un mitjà.

Però hi ha qui diu que la culpa és vostre, que els mitjans heu perdut credibilitat…

Els mitjans, sobretot la premsa, estan afectats per totes les crisis: La crisi econòmica, la crisi tecnològica i la crisi de credibilitat. Hi ha mitjans que fan periodisme de titulars, i darrere hi ha directius i empreses a qui no preocupa la crisi de credibilitat, només preocupa la rendibilitat. La gent deixarà de creure en aquest mitjà. És una aposta a molt curt termini. Com a periodista et guanyes una credibilitat i el teu mitjà també. Hi ha temes que requereixen les 8 hores que et dóna el fet d’estar treballant per un mitjà o no hi arribaràs mai. Si et paguen per estar tot el dia darrere un tema ja dona avantatge. A més de la professionalitat, l’experiència i les tècniques: Treballar les fonts, comprovar les informacions … El periodisme de tota la vida. Els bloguers no hi poden dedicar cinc dies a la setmana. No crec que els blogs o les xarxes acabin amb la necessitat del periodisme.

Anuncis