Micromachismos, o “esto de la casa lo lidera ella”

Entrevistan en la radio a niños y niñas a los que diagnosticaron de diabetes cuando eran muy pequeños. Explican cómo afecta o no la enfermedad a su cotidianidad, cómo se controlan. Hablan de cómo debe involucrarse la escuela, sobre todo cuando son muy pequeños y por tanto poco conscientes de su problema. También entrevistan a los padres, preguntan cómo vivieron el diagnóstico. Todo muy correcto, hasta que la presentadora del programa pregunta quién se ocupa en casa de controlarlo todo, de las visitas al médico. Uno de los padres responde. “Esto lo lidera ella”, refiriéndose, claro está, a su mujer. Lo lidera. A continuación intenta explicar Continue reading →

Trobar-li defectes a tot no és una obligació

Ens queixem molt, i molt sovint. I no em refereixo als qui tenen raons sobrades i de pes per fer-ho. Faig referència a les queixes petites, miserables, una mica exagerades o directament estúpides dels qui es queixen per costum i gairebé sense pensar. Tinc companys a la universitat que es queixen quan ens posen com a deures llegir un llibre. Ho juro. Pel que sembla, la línia de Rodalies que passa pel meu poble funciona més que malament. Però per raons que no acabo d’entendre, al llarg dels tres anys que fa que visc aquí no he arribat tard a la feina ni un sol dia. Mai.

Els avions de les línies aèries ‘low cost’ són petits, els seients incòmodes, Continue reading →

“La Vida”, desde el punto de vista feminista

Hace unos días un compañero de estudios me comentaba que da mucha pereza “la actitud victimista de analizar las cosas des del punto de vista feminista”. Que no hace falta. Que no es cierto que hoy en día siga siendo necesario seguir con este discurso, ni es tampoco necesario que de vez en cuando todos, nosotras y vosotros, nos pongamos las “gafas lilas” de detectar trampas y desigualdades.

El pasado 3 de diciembre, en la tertulia del magacín ‘La Vida’, presentado por Sílvia Cóppulo en Catalunya Ràdio, criticaban las palabras y la actitud de Soraya Sáenz de Santamaría. Continue reading →

El Gran Recapte: El millor i el pitjor de les persones

Cada any m’emociona veure els voluntaris que col·laboren amb el Banc dels Aliments, regalant un munt d’hores del seu temps, informant a tothom qui entra al supermercat què fan i per qui ho fan, explicant que totes les col·laboracions compten. Cada any m’emociona veure com els contenidors es van omplint. Sóc bastant descreguda de la bonhomia de la raça humana, així en general (en concret, és un altre tema!) però Continue reading →