Micro mecenatge o compra anticipada?

Segons publica Infoadex la inversió publicitària als mitjans va passar de 14.915,7 milions d’euros, l’any 2008, a 10.461,3 milions l’any 2013. Sembla que l’informe 2015 porta bones notícies: La inversió ha crescut un 5,9% l’any 2014.

Informe Infoadex

Inversió publicitària 2008-2014

La davallada d’ingressos econòmics ha tingut com a conseqüència directa la destrucció de llocs de treball (gairebé 12.000 periodistes han perdut la feina) i el tancament de mitjans: Més de 280. Aquests dies s’ha anunciat la darrera víctima: L’edició espanyola de la revista Rolling Stones.

Amb el mercat laboral aturat, pels professionals de la comunicació auto ocupar-se és una possible sortida. Hi ha qui mira de treballar com autònom (en temps de crisi no hi ha freelance, hi ha autònoms), venent els seus treballs a diversos mitjans. D’altres decideixen muntar el seu propi mitjà, o senzillament auto publicar alguna peça.

L’Asociación de la Prensa de Madrid elabora des de fa dos anys un informe on es recullen dades sobre els mitjans impulsats per periodistes: Temàtica, format, forma jurídica … Val la pena llegir-los. (Aquí – 2013 i aquí 2014)

Una de les principals dificultats  és obtenir els diners: Llençar un nou mitjà, o només publicar un llibre, un documental o un reportatge, implica una inversió. Una opció és el finançament col·lectiu, també anomenat micro mecenatge o crowdfunding: Un grup més o menys nombrós de persones posa diners en un projecte. L’impulsor o emprenedor reclama una determinada quantitat, que pot ser superada si té més èxit de l’esperat. Si no s’assoleix aquesta quantitat, el projecte queda cancel·lat i els inversors no arriben a fer efectiu el pagament.

La plataforma Verkami és la que aglutina la gran majoria d’iniciatives vinculades a projectes periodístics a l’estat espanyol. Des de l’any 2011 s’han engegat sota aquesta categoria 138 campanyes, de les quals per a la realització d’aquest article se n’han descartat 24 que en realitat no eren estrictament periodístiques: Traduccions, cursos, relats de viatges… Dels 114 restants 18, que pretenien recaptar en total 140.125€ no van assolir les quantitats mínimes, i per tant no van tirar endavant. Tenim doncs 95 projectes d’èxit:

Verkami01

Recaptació per anys (projectes d’èxit i tancats):

Verkami02

Entre gener i juny de 2015 s’han recaptat més de 198.000€

Els mecenes “més generosos” van ser els de la revista Dragonz Magazine, publicació en paper dedicada a les arts marcials: 36 persones van aportar una mitjana de 178,66€. En segon i tercer lloc trobem el documental Somaliland, amb 58 mecenes que van aportar una mitjana de 106,29€, i a certa distància la revista La Grieta, que va ser recolzada per 136 mecenes, amb una aportació mitjana de 88,23€

A l’extrem contrari tenim la campanya de Passió esportiva, amb 50 donants i una aportació mitjana de 12,90€

La campanya que ha aconseguit tenir més col·laboracions és “Que Cafèambllet” arribi a tot Catalunya” amb 1619 mecenes, al març de 2014. El projecte que menys (però igualment va assolir l’objectiu) el documental “D’Europa a València”, amb 17 mecenes. El primer cas és clarament un cas de micro mecenatge, però en el cas del documental és potser més apropiat parlar de finançament FFF: Family, friends and fools.

Fins a la data el projecte que ha aconseguit més diners és el documental Frankestein 04155, sobre l’accident ferroviari de Santiago de Compostela: 53.490€ I el que ha superat més àmpliament les seves pròpies expectatives ha estat “Hagamos de la Tuerka algo (más) grande”: Demanaven 6.000 € per comprar material que els permetés ampliar les capacitats del seu programa de televisió, i en van recollir 19.585€, un 226% més. Això va ser al març de 2013, faltaven nou mesos per la fundació de Podemos. Vista amb perspectiva la dada adquireix significat.

Recaptació per objectius:

Verkami03

Mirar el detall dels projectes fa evident que parlem de crowdfunding quan hauríem de parlar de vendes anticipades, i subscripcions.  En alguns casos hi ha qui fa aportacions econòmiques que estan molt per sobre del valor de la recompensa (accés a la publicació, el llibre, el DVD del documental…), però en general els pagaments són ajustats al que s’obté a canvi.

Una de les campanyes actives actualment a la plataforma Verkami és la Revista 5W: Van trigar menys d’una setmana en assolir l’objectiu inicial de recaptar 25.000€  Han aconseguit una segona fita, superar els 40.000€. I a pocs dies de tancar la campanya miren de superar un tercer repte: Passar dels 1005 mecenes. És un projecte del col·lectiu 5W, auto definit com “col·lectiu ambulant que escriu i fotografia per tot el món”. Són Xavier Aldekoa, Mikel Ayestaran, Igor G. Barbero, Maribel Izcue, Agus Morales, Pablo R. Suanzes, Anna Surinyach y el programador Quim Zudaire.

Agus Morales ens explica que 5W es comença a gestar l’any 2013 de manera natural: Diversos professionals de la comunicació que senten que hi ha un buit pel que fa a la informació internacional. Alguns dels integrants del grup hi són des del principi, altres s’hi han afegit més tard, segons es veia que calia algú per cobrir determinats temes i territoris.

S’han constituït en societat limitada, perquè aquesta ha estat l’opció més fàcil tenint en compte les diferents situacions professionals de cada un d’ells. Tothom ha fet la mateixa aportació econòmica, l’esperit cooperativista hi és, de fons. De moment cap d’ells està a sou del projecte, no en depenen econòmicament.

El seu pressupost per l’exercici 2015 és de 60.000€. Preveuen obtenir la quantitat mitjançant el crowdfunding, a través de les seves aportacions personals, i també buscant inversors. El seu pla d’acció preveu iniciar la recerca d’aquests inversors un cop acabada la campanya a Verkami: Tenir el suport dels mecenes-subscriptors donarà força al projecte i confiança a qui ha de posar-hi diners.

Han parlat amb els responsables d’altres projectes: Alternativas Económicas, Sentit Crític, Jot Down … Però ens explica Agus que el pla de negoci no ha estat mai el tema central d’aquestes converses. Són molt conservadors a l’hora de preveure ingressos per publicitat. I saben que la continuïtat de la publicació exigeix obtenir els suficients subscriptors, i de manera estable: Al voltant de 2000. Aquest és el punt feble de molts projectes: Amb una bona proposta i una bona campanya promocional és relativament fàcil obtenir la quantitat necessària per arrencar. Però és molt més complicat ingressar any rere any els diners necessaris per mantenir-se. Ningú té la garantia que els mecenes – subscriptors inicials renovaran les seves aportacions. I sense l’impuls inicial que genera arrencar la campanya de crowdfunding, fent soroll a les xarxes socials, amb el valor afegit de la il·lusió que genera un projecte nou, s’alenteix la captació de nous lectors.

S’ha de valorar a banda el cas de El Español, el nou mitjà de Pedro J. Ramírez (antic director de El Mundo) que sortirà a la tardor. Han aconseguit recaptar 3.612.900€. Es parla de “xifra record de crowdfunding”. Però hem de tenir clar que en aquest cas no parlem d’una subscripció, ni d’una compra anticipada, ni d’una donació: Els qui han posat diners són accionistes (minoritaris) de la societat anònima propietària del nou diari. Però si el volen llegir, hauran de pagar la subscripció. Amb un descompte del 50%, això sí. No parlem de mecenes, parlem d’inversors. No han fet una donació, ni han pagat anticipadament un producte: Busquen obtenir beneficis econòmics.

(L’operació de El Español es va articular a través de la plataforma  Creoentuproyecto.com. És propietat de la societat 45 Millones, S.L., amb domicili social a Barcelona i constituïda al març de 2013. Creoentuproyecto.com no ha impulsat amb èxit cap altre campanya. 45Millones S.L. és també propietària de la plataforma Capitalcell.net, que fins a la data només a finalitzat una campanya).

Algunes conclusions:

– No hi ha massa diferència entre pagar la subscripció a l’ara.cat, o a newyorker.com i aportar diners a una campanya que pretén impulsar una publicació periòdica.

– La majoria de les 591 persones que van aportar diners a la campanya “Diccionario irreverente de economía”, van comprar anticipadament un llibre (altres a més es van subscriure a la revista Altenativas Económicas). Passa el mateix en el cas de molts documentals: Comprem anticipadament el DVD.

– Es diu que “el paper a mort”, però gairebé totes les propostes de publicació online inclouen una publicació en paper, a manera de resum anual, per exemple. I a més hi ha qui està disposat a pagar només per tenir en paper allò que ha llegit a la web. És el cas de Pikara Magazine, que ha impulsat dues campanyes amb l’objectiu únic de publicar en paper.

– Les explicacions que molts projectes fan del seu pla de negoci i de com invertiran els nostres diners fa evident que aquest és un punt feble. Comptar en aquest punt amb l’assessorament d’un professional no ens assegura en cap cas l’èxit, però pot ajudar.

– No és del tot cert que no estiguem disposats a pagar pels continguts. Hi ha 95 projectes que han aconseguit il·lusionar-nos. Alguns, com Caféambllet, l’Anuari Mediacat o Pikara Magazine, més d’una vegada.

– I involucrar-nos. Al públic ens agrada sentir-nos part d’alguna cosa. Participar en el naixement d’un projecte ens motiva. No està tan clar que amb el pas del temps conservem aquesta il·lusió.

Tampoc no és important el nom que li donem. El que compta és que hi ha maneres de fer periodisme. Noves, arriscades, allunyades del model clàssic i de la seguretat que ens donava. Però hi ha maneres de fer periodisme.

Un afegit:

La Revista 5W s’ha convertit en el projecte de publicació periodística online que més diners a recaptat fins a la data a Verkami, superant a Sentit Crític. 893 mecenes han aportat un total de 50.030€ (el doble de la quantitat reclamada).  Felicitats!

Anuncis