7 motius per creure en un gran futur del periodisme, segons Carles Capdevila

Carles Capdevila és director del diari Ara. Una mica contra corrent, diu que hi ha raons per ser optimistes respecte al futur del periodisme. Creu que com a poc n’hi ha set. El passat 21 de març  dins el marc del Kosmopolis 2015 va fer una xerrada per compartir-les. Captura de pantalla 2015-03-31 a la(s) 18.50.27 Va arrencar amb una declaració de principis:

“Els qui tenim professions amb voluntat transformadora, com ho és el periodisme, estem obligats a ser optimistes, i acceptar el canvi i a canviar nosaltres mateixos. Cal fugir del tremendisme i del pessimisme i de l’immobilisme”.

El primer motiu és que ja tenim bones notícies. Hi ha professionals que han decidit ignorar l’ambient tremendista i fer un pas endavant i arrencar el propi projecte. Moltes són iniciatives d’esperit artesanal, en el sentit d’estimar la feina, el producte ben fet i acabat. Són projectes petits, i és cert que alguns no han encertat encara el model de negoci. Però segueix sent una bona notícia. Alternativas Econónmicas, Sentit Crític, Eldiario.es, Revista Mongolia o Nuvol.com en són exemple.

Segon motiu: El món digital augura un gran futur per la comunicació. Mai com ara ha estat tan fàcil crear comunitats al voltant d’interessos, i obtenir i compartir informació i crear continguts. I aquestes comunitats no necessiten grans estructures ni grans anunciants.

“És una molt bona notícia que les empreses gràcies a les xarxes puguin comunicar directament amb els seu públic. Allibera els periodistes de la feina terrible de fer notícies per tenir contents els anunciants. Això passava en un món on els periodistes eren molt més còmplices del poder que ara”.

Tercer motiu: Ens amoïnem perquè twitter, l’exigència de la immediatesa ens porta a cometre errors. Però el periodisme sempre ha estat plagat d’errors. Abans de twitter, però, ningú no ens avisava. Cal fugir de la falsa nostàlgia de tot el que s’ha perdut, del “periodisme d’abans”, perquè en realitat no s’ha perdut gran cosa.

Quarta raó: Tenim noves eines que ens permeten combinar molt fàcilment àudios, vídeos, fotos, fer interactius. No creure que podem explicar més i millors històries amb aquesta tecnologia “és ser bastant curt de mires”, afirma Carles Capdevila. Però aquestes noves eines ens obliguen a canviar, a aprendre, i a col·laborar amb dissenyadors i programadors i infògrafs. I com podem explicar moltes més coses – diu Capdevila amb una certa ironia- s’ha de treballar més. L’usuari també ens demana més, l’hem empoderat i es torna més exigent. I això és bo.

Cinquè motiu: El periodisme d’investigació mai no ha tingut aquí una gran època daurada. I potser mai no tindrà el finançament resolt, i seguirà estant amenaçat perquè el seu objectiu és incomodar al poder. Però tot i així hi ha iniciatives interessants, i mecenes que les impulsen. I és fonamental adonar-se que en aquest món complex i tecnològic on s’espia a tothom, i ho saben tot de nosaltres, Edward Snowden pot complicar-li la vida a un govern:

“És un món cada cop més controlat pels poders, però on els poders cada vegada són més fràgils. Mai un president dels EUA ha tingut tant poder per controlar el món, i mai ha estat tan fràgil. Conviuen els extrems. El periodisme d’investigació té futur. Hi ha una certa conscienciació ciutadana que li dóna suport, i tenim les eines i accés a molta informació”.

Sisena raó: El lector premia les coses ben fetes. No és cert que només es consumeixin notícies absurdes i cridaneres. Estan creixent les vendes de poesia, i d’assaig. I a l’Ara ens van dir que mai ningú no pagaria per una subscripció digital, i avui tenim 22.000 subscriptors. Si el públic opina que ho fas bé, està disposat a pagar. I de fet ja ho està fent, però tot el benefici queda pel canal. “Entre tots hem fet creure a la gent que la informació és gratuïta, però hi ha un senyor que ens cobra l’ADSL, i un altre que ens ven els aparells electrònics. Ells poden cobrar el que vulguin”. Cal fer veure al lector que si ha pagat pel dispositiu que li permet accedir a les notícies, i paga per la connexió, també ha de pagar pels continguts. I també cal convèncer al canal que comparteixi el seu benefici.

Setè motiu: Tenim potser l’oportunitat de controlar la distribució, i això mai abans ha passat. El món de la distribució era una barrera enorme pel periodisme pel seu gran cost. Però el model digital canvia les coses: Buzfeed o altres models semblants tenen la millor tecnologia per col·locar les notícies al millor moment amb el títol adequat. I els qui volen fer periodisme transformador han d’adoptar aquestes tècniques, per tal d’arribar a més audiència.

Veig possible i trobo transcendent que puguem controlar el canal de distribució. Si tenim la intel·ligència i l’astúcia de cooperar i voler entendre el món de les dades de l’audiència, tenim possibilitats.

NOTA: Entrada publicada originalment al BarrinaLab, mitjà del taller de premsa digital de Tallers Radiofònics

Anuncis