@elmonarac1 vs @maticatradio: Entrevista als responsables de #xxss

Les xarxes socials van arribar molt de pressa, i sense massa instruccions d’ús. Però aviat va resultar evident  pels professionals de la comunicació que era necessari incorporar-les a les seves rutines.

Albert Sàez va explicar que en el cas d’El Periódico aquesta incorporació es va fer “a impulsos”. Saül Gordillo, responsable de continguts digitals d’aquest mateix diari, deia a la seva intervenció al Digital Granollers 2014 que  “al llarg dels tres anys que fa que treballo a @elperiodico he assistit a com un periodista em deia que l’ultima cosa que faria a la seva vida seria obrir-se un perfil a twitter (…) i els veus passats uns dies o uns mesos que obren perfil i es fan els tuits permanentment a sobre, i són els més conversos. De la reticència han passat a l’addició a les xarxes, potser per la set acumulada anteriorment” (Recomano veure el vídeo sencer, resulta molt interessant).

He volgut saber com s’organitzen altres professionals, altres mitjans. He entrevistat Carles Pascual, responsable de xarxes socials del programa El Matí de Catalunya Ràdio, i Xavi Aymerich, el seu homòleg al programa El Món, de RAC1. La suma de les audiències de tots dos programes supera el milió d’oients diaris.

El matí de CatRàdio

El matí de CatRàdio

El món a RAC1

El món a RAC1

QUI ÉS QUI

Carles Pascual és periodista d’esports. Des de fa quatre anys fa de redactor al programa El Matí de Catalunya Ràdio, i des d’aquesta temporada exerceix, a més, de responsable de les xarxes socials del programa (Facebook, Twitter i Youtube). Prèviament va ser responsable de les xarxes de la secció d’esports de l’emissora. Al marge de les seves ocupacions laborals gestiona dos blocs: #infocalella, d’informació local, i El Calellòmetre, de participació ciutadana.

Xavi Aymerich és enginyer tècnic de telecomunicacions, però sempre ha fet de periodista. És el coordinador de magazín d’El Món. S’ocupa dels temes de caràcter més social, cultural o divulgatiu. El que ells anomenen temes de 10 a 12“.  A més de picar guions i coordinar  ”El Món”, és responsable de les transmissions de castells A RAC1, i això inclou també la gestió de les xarxes socials.

He centrat en tema al voltant de twitter, deixant de banda l’ús que fan de Facebook, Instagram …

FORMACIÓ

Carles Pascual:  “En temes de xarxes socials la formació te la fas tu mateix, és  remenar. Portar dos blocs personals fa que et generis una etiqueta de periodista 2.0. I això porta a què et proposin portar les #xxss de la secció d’esports, primer, i d’El Matí, després.

Xavi Aymerich: Sóc de telecos, i sempre m’ha agradat la part digital”. S’ha format de manera autodidacta: Llibres, blocs, xerrades, trobades de bloguers i tuitaires.

 

ELS INICIS

@maticatradio té usuari a twitter des del 24 de juliol de 2009, però en Carles només se n’ocupa des de fa uns mesos. Parla de projecte personal. “Els Matins són l’aparador de Catalunya Ràdio. Ser responsable de les xarxes socials és un projecte engrescador”. Ha volgut donar a twitter un toc més visual. “Fins ara es comunicava poc visualment a través d’aquesta xarxa. Miro que la foto tingui un paper predominant. I hem rebut inputs de què és molt fàcil viralitzar imatges que ho diuen tot, és molt fàcil repiular”. 

@elmonarac1: Els usuaris de @Jordibaste  , Xavi Aymerich – @Xavinano i el programa El món a Rac1 es van obrir amb molts pocs dies de diferència, tots a principis de setembre de 2009. Xavi explica que “abans de l’estiu de 2009 es va parlar d’obrir un compte pel programa”. No és un tema estructurat de l’emissora: “La direcció de la casa no diu que des d’ara tots tindrem twitter. Més aviat neix de l’empenta i de  la mateixa experiència d’usuari dels treballadors de RAC1. Ara en fa cinc anys, i la progressió de seguidors ha estat important!”.

 

RUTINES

Carles Pascual:No és fàcil. Voler donar un segell personal a la feina fa que no puguis delegar. I tinc les meves tasques de redactor d’esports … Ho he de combinar tot.  L’objectiu és que totes les piulades del matí portin la foto, etiqueta, l’arrova i l’enllaç. Estic molt pendent de la portada de les 08:00 h de la Mònica (Terribas). Ella destaca el paràgraf que ha d’anar a les xarxes, cal reduir-lo als 140 caràcters, muntar la pastilla de photoshop, passar-ho als correctors, i finalment llançar-lo. No és tot tan immediat com sembla. Pel que fa a les entrevistes, són els companys que les han preparades els qui trien el titular, és clar. Prèviament hem fet una foto a l’entrevistat, per muntar també la pastilla de photoshop. A partir de les 10:00 h comença la part magazín del programa, i miro de fer els tuits des del lloc. Baixo a l’estudi, m’assec a la taula  com un convidat més, i vaig fent tuits amb fotos. Diferenciem la part informativa, més treballada amb les pastilles, i la part magazín, igualment curosa però amb un altre aspecte, més de foto, titular i enllaç. Més en directe”.

Acabada l’emissió Carles programa les piulades que sortiran al llarg de la tarda, entre les 15:00 h i les 21:00 h, i també prepara els tuits previstos per l’endemà, en funció dels continguts del programa.

 

Xavi Aymerich: “El bon dia Catalunya de les 6 del matí està programat, la resta són tot piulades en directe. De 8:00 h a 8:30 h tinc marge per preparar els tuits del dia, segons els continguts. No els programo, només els preparo”. Ja hem vist que Xavi no es dedica en exclusiva a la gestió de les xarxes, té altres feines. No pot seguir tot el programa i decidir el contingut exacte de cada tuit. Ell decideix els que presenten cada secció, però hi ha dues o tres persones en les qui delega i que s’ocupen de redactar el contingut concret. “També n’hi ha que ens vénen donats: Quan aixequem noticies, el contingut és la notícia “segons ha pogut saber RAC1 …”, o potser ve el sots director i em demana que piuli determinada informació que en Jordi Basté està a punt de fer pública, i només ho saben ells dos”

 

 

“A principi de temporada preparo una llista amb tots els usuaris de tots els col·laboradors i tertulians  habituals. Incloure-ho a les nostres piulades  facilita que ells interactuïn, i fa créixer de manera exponencial la difusió dels tuits. Igualment, utilitzar l’usuari dels convidats és un valor afegit per ells. Si ve un escriptor i citem l’arrova de la seva editorial, els fem publicitat, i ells fan retuit, i la seva comunitat és gran i tu aconsegueixes RTs … “

Els tuits de la tarda estan tots programats, enllacen contingut d’àudio amb els millors moments del programa, i s’emeten en dues rondes, de 17:00 h a 19:00 i de 19:00 a 21:00 h.

 

PROBLEMES AMB L’AUDIÈNCIA?

Xavi @elmonaRAC1:Sí, és clar! Twitter trenca moltes barreres, molta gent a la cara no et diria res, però des de l’anonimat, o senzillament des de la distància física, perquè n’hi ha que són perfectament identificables, dispara. I a vegades amb bala, tingui o no raó. No acceptem cap tipus d’insult, demanem que es disculpin i esborrin el tuit, i si no ho fan passem a bloquejar-los. Hi ha una resposta perfectament estandarditzada”.

“També hi ha qui es queixa que no estem tractant determinada noticia,  i potser és només que no estava escoltant quan en parlàvem, i els contestem o els passem l’enllaç amb l’àudio que ho demostra”

 

Carles @maticatradio: “En general  deixem que els oients hi participin, però no interactuem més que quan considerem que realment és necessari fer un comentari, molt puntualment. Però tret de quatre eixelebrats, normalment són comentaris constructius. En fem una tria i els fem sortir per antena“.  

 

TÉ TWITTER VALOR COM A FONT D’INFORMACIÓ?

Carles Pascual respon que és més aviat una alerta. “Ens posa a la via, i a partir d’aquí tu treballaràs sobre aquesta informació per donar-li veracitat o descartar-la. No guanyem res per voler ser els primers. Abans de donar cap informació, passa enrere, aixequem dos telèfons, valorem, i si s’ho val ens la fem nostra. En tot cas potser posaràs un via @ a qui t’ha fet arribar la informació”

Xavi Aymerich parla de dos vessants diferents: “Per una banda hi ha oients que et passen enllaços perquè hi donis  una ullada, o gent que ens comenta d’un el grup de música del seu poble. I d’aquí en traiem

temes.

 

Però també hi ha la possibilitat de fer una crida. A vegades ens interessa parlar de determinada cosa però no tenim cap testimoni. Twitter és la millor eina per fer una crida. L’exemple més clar és el tsunami del Japó al març de 2011. Vàrem preguntar a les xarxes: Ets al japó, has notat el terratrèmol, has vist el tsunami? I passada una estona teníem una tertúlia organitzada amb persones que entraven per telèfon o per skipe, testimonis directes. Vàrem aixecar el contingut del programa i es van omplir prop de quatre hores. Va ser brutal.”

 

 

 El Món i El Mati competeixen a la mateixa franja horària, i ho fan des d’estils molt diferents, i força personalistes. Aquestes diferències es veuen clarament reflectides a l’ús  que fan de twitter: El @maticatradio es caracteritza per una estètica més acurada, per un tuit més visual (i de fet, altres mitjans s’estan apuntant a aquesta manera de fer), i de poca interacció. Per la seva banda @elmonarac1 juga més amb la immediatesa, i aposta clarament per la interacció amb oients i seguidors.

Una prova més, si era necessària, de l’adaptabilitat d’aquesta xarxa social  i del seu potencial.

Anuncis