“Durant molts anys els periodistes hem viscut a una bombolla”

Fotografia de Jesús Prats i Camps per la revista http://www.eltemps.cat

Fotografia de Jesús Prats i Camps per la revista http://www.eltemps.cat

El passat 26 d’octubre Albert Sáez, director adjunt d’El Periódico va ser guardonat amb el premi Joan Fuster d’assaig pel seu llibre “El periodisme després de twitter: Notes per repensar un ofici”. He quedat amb ell per parlar-ne.

Com és el periodisme després de Twitter?

El periodisme s’ha de reinventar, com tantes altres coses. S’ha de fer l’ exercici de tornar als orígens. El periodisme va començar a existir perquè complia unes determinades funcions. Encara les complim? En alguns aspectes potser no. Ara sabem què fa la gent amb la nostra informació. Sabem que publiquem moltes coses que no llegeix ningú. Sabem quanta gent ha llegit el nostre article a la xarxa cada dia, i si el tema interessa al públic. I sé que a mi em vindran a visitar perquè dono una informació que no dóna ningú, o un punt de vista o una opinió molt pròpies. Internet és molt més exigent des d’aquest punt de vista, la còpia no té valor, per això no es paga. Estem a un escenari diferent.

Des de quan tens compte a twitter?

Ara fa quatre anys, el 2010. Jo hi vaig arribar esperonat pels meus alumnes. A mi em semblava que jo era un senyor molt important, però em van dir que si no estava a twitter no era ningú.

Quina és la teva rutina a les xarxes?

L’ús que faig de twitter des del punt de vista professional és principalment seguir els breaking news, piular els meus articles i parlar amb els lectors. Parlar amb qui es queixa d’una cosa que s’ha publicat, o que he publicat jo, o amb qui planteja temes que no surten al diari. Però cal aclarir que no podem donar un valor demoscòpic a twitter, que no podem saber si els lectors amb els qui interactuem són realment representatius de la comunitat que es genera al voltant del mitjà. Però tampoc no es pot menystenir aquesta relació, perquè durant molts anys, durant segles els periodistes hem viscut en una bombolla, en un pedestal, i això genera vicis. Twitter permet la conversa, i això té un valor.

Com utilitza El Periódico aquesta xarxa social? Com l’heu incorporada?

A l’hora d’incorporar twitter a les rutines del diari no es va fer formació específica ni un plantejament massa estructurat: Hem avançat a impulsos. No hi ha un responsable únic per cada compte. Cada secció administra el seu. @EPpolitica l’administra la secció de política, igual que administra les pàgines de política del paper, o igual que administra la portada de política de la web.

Ens parla també del projecte “Entre tots”:

El diari ha obert un espai de participació per als lectors, on poden publicar un article o enviar una informació o testimoni. Cada vegada que algú ens envia un correu o una carta li obrim una fitxa, sabem el seu nom i tot el que ens vol dir, hi ha gent que ens diu l’edat i on viu i la professió i hi ha gent que no ens ho diu. Nosaltres guardem l’aportació i si hi ha una història que no coneixíem i que es pot convertir en notícia li donem a un periodista perquè ho treballi. Això s’ha fet sempre, però ara hi ha molt més volum. A més els incorporem a una base de dades i quan necessitem determinat perfil per determinat reportatge contactem amb aquestes persones. Hi podem recórrer per saber com veu públic un tema determinat, sobre el que el diari encara no té una línia editorial definida. No com creuen que l’hem de veure nosaltres, sinó com el veuen ells i per tant com els podem representar.

També hem organitzat trobades amb els presidents dels grups parlamentaris on han vingut deu lectors a fer preguntes. Lectors que s’havien manifestat prèviament i representaven opinions molt diverses, i això ens ha donat un diàleg interessant, una experiència bastant sorprenent pels mateixos polítics. És un projecte en evolució. Cal anar provant i veient com gestionar i aprofitar aquesta participació, la participació, que fins ara era impossible i que durant un temps ha estat desbocada, com la poden aprofitar per crear comunitat. Aquesta comunitat participativa i d’intercanvi ha de permetre als mitjans informatius sobreviure a la xarxa, perquè ara som menys importants com a difusors d’informació.

 

 

Anuncis