L’adeu de McTriayLampolla

Hola, sóc LaTriay.

En llegir l’enunciat de la PAC3 vaig quedar una mica trista.  M’havia acostumat a la Mctriay, a posar-la al cabàs quan vaig a mercat, per si de cas sorgia una imatge o una història.  El Masnou és poble de pirates, no s’espanten de res, però la senyora que de tant en tant treu una ampolla de la bossa i fa una foto (jo), els sembla una mica estranya.

M’he divertit molt, i li estic molt agraïda a la  meva ampolla. He après a mirar el món amb els seus ulls. I m´ha donat tot un munt d’eines (que m’agradaria saber aprofitar!).  I és per això que, tot i que ara mateix hauria d’estar ja enllestint la PAC3, estic encara enganxada a la McTriay. Li vaig voler donar un final digne i agraït. Ho vàrem estar parlant, i ens va semblar que aquesta era una molt bona manera d’acomiadar-nos.

Moltes gràcies, ampolla.

(heu de fer clic a “watch on Vimeo)

 

 

Anuncis

Pensament lateral

El missatge de sempre? Si. Explicat com sempre? NO!!

Les il.lustracions de Francesco Bongiorni

Menos es más. Cuando un texto que necesita ser ilustrado llega a las manos del artista italiano Francesco Bongiorni, lo primero que hace es eliminar la información superflua para quedarse con una selección de palabras claves. Sobre estas etiquetas comienza a dar forma a sus ilustraciones conceptuales. “Reducir al mínimo para luego volver a construir”

Així comença el post d’avui al blog Ilustrados, de LineaCurve A mi la frase “eliminar la información superflua para quedarse con una selección de palabras clave” m’ha fet ganes de seguir llegint. I gràcies a aquesta curiositat he descobert Francesco Bongiorni. Si voleu saber més, només cal seguir els enllaços.

Imagen

The price of everything, (The New York Times)

Espots de TV

Mentre l’ampolla es reinventa …

La publicitat és un art que es degrada i avergonyeix a si mateix cada cop que a la TV mostren un espot del tipus KH7, per posar un exemple en absolut excepcional però si especialment poc afortunat.

Del blog “We love Advertising”, un post sobre aquestes tres meravelles: “El color del dinero (like no other)” (i un quart vídeo que no penjo aquí)