TransPac – Re-Presentat (o qui sóc jo)

Sóc un riure sonor, explosiu, inconfusible i (voldria) encomanadís. Estrident, diuen alguns sòmines avorrits. I és que la gent s’avorreix molt, no us ho sembla?

Sóc un esperit nòmada que només ha aconseguit avançar 30 km. No anem bé …

Sóc la que sóc, la que vaig ser, la que seré. Sóc el que he fet, el que no, el que faré i el que mai no podré fer. No correré mai una marató.

M’enyoro més del que mai no passarà que del que no tornarà a passar. Però bah, mai és molt de temps …  No correré mai una marató, però m’he apuntat a classes de dansa (no em miris així, que passa, eh eh??). I no descarto aprendre a fer mitja.

Pedres, sorra i cel.  Els meus paisatges són desèrtics, no pregunteu d’on ve la dèria, no ho sé.

Per  viure espais petits,  oberts i lluminosos. I cada cop més endreçats a força de desfer-me de tot el que no necessito. Els meus records descansen dins una capsa de sabates. Desava massa coses. Potser per això només he avançat 30 mm …

L’altre dia vaig ensopegar i vaig caure a terra, però el meu iPhone i el meu Kindle estan bé, no patiu. Gràcies, @EvaPiquer ;)

La meva peli preferida del segle XXI, de moment és  This must be the place. També sóc la fleuma que plora amb el final de “Liberad a Willy” (sí, que passa eh, eh?). I encara més amb el final de “Robin y Marian”. La resta del temps no ploro gaire, no us penseu.

Estic enamorada de Marlow, de Spade, i de Bosch. De Brunetti, de Bolitar i de Kenzie-Gennaro. De Rebus, de Hole, de Wallander i de Jaritos. I de Caldas i de Carvalho, és clar. I d’ Archer-Harper, però en aquest cas Paul Newman hi té molt a veure. Aix.

Sóc de Kornellà, com els Estopa. I se’m nota (sí, que passa, eh eh?). Unes ulleres de veure-hi de prop que mai són on les busco. Col·lecciono (compro compulsivament) pinta ungles (que no faig servir). Sóc la que sempre fa massa menjar. I am the best, simply the best, però només quan parlem de guacamole.

Molt fan de les tortugues castelleres del meu poble adoptiu.

Tinc triat el meu epitafi, amb permís de Sabatini: “Nació con el don de la risa y con la sensación de que el mundo estaba loco. Y este fue todo su patrimonio.” 

 

(Assignatura: Pensament creatiu)

 

 

Anuncis