Santiago Auserón canta el tema de Cinema Paradiso

Quan aquest home canta el món és un lloc millor. És un dels grans, dels més grans. Només ens sap greu (a la Triay i a mi) que no es tregui les ulleres en cap moment, perquè estem bastant perdudament enamorades de com mira. Aix.

Al vídeo (que es va gravar a Burg, Pallars Sobirà) l’acompanyen Dani Nel.lo i Francesc Pareja. I és una de les cançons que integra el disc de La Marató de TV3 d’enguany, que aquest any està dedicada a les malalties neurodegeneratives.

(De setembre a desembre de 2013 vaig viure acompanyada de McTriay, una ampolla. Tenia nom, tenia personalitat, tenia compte a Twitter i a Instagram. El blog, aquest blog, el compartíem. Aquest post és seu).

Anuncis

Mapa Mental: La història de McTriay l’Ampolla

Ampobranding: McTriay, història d’una Ampolla

 

( Assignatura: Pensament creatiu)

TransPac – Re-Presentat (o qui sóc jo)

Sóc un riure sonor, explosiu, inconfusible i (voldria) encomanadís. Estrident, diuen alguns sòmines avorrits. I és que la gent s’avorreix molt, no us ho sembla?

Sóc un esperit nòmada que només ha aconseguit avançar 30 km. No anem bé …

Sóc la que sóc, la que vaig ser, la que seré. Sóc el que he fet, el que no, el que faré i el que mai no podré fer. No correré mai una marató.

M’enyoro més del que mai no passarà que del que no tornarà a passar. Però bah, mai és molt de temps …  No correré mai una marató, però m’he apuntat a classes de dansa (no em miris així, que passa, eh eh??). I no descarto aprendre a fer mitja.

Pedres, sorra i cel.  Continue reading →